Cultura

FERRAN GARCIA

COORDINADOR DEL CICLE POÈTIC DEL BAR HORIGINAL

Mestre de plàstica a l'escola primària des de 1981, dibuixant, artesà i escultor alhora, dilluns va rebre l'homenatge de la parròquia de l'Horiginal amb una festa recital i un llibre que no està a la venda, editat per Labreu

«A l'Horiginal fugim del poeta diví, del tòpic de les divines paraules»

Nascut a Balaguer fa 60 anys, coordina i és l'ànima, junt amb Josep Pedrals, del cicle poètic al bar Horiginal de Barcelona –poèticament dit Orinal– que cada dimecres del món, des de fa nou anys, programa recitals i muntatges de tota mena
Com comença l'Horiginal?
–«L'amo, l'emprenedor del bar, és en Manel, amic meu de tota la vida. Abans l'Horiginal era una botiga de terrissa i mobles antics. És bar des del 2000, primer només bar de copes. Jo vaig fer-ne la decoració i l'exposició inaugural. La Meritxell Cucurella va començar a programar coses de poesia. I després van necessitar algú per portar les activitats, les exposicions, i m'ho van proposar. Jo vaig contactar amb en Pedrals, i ara ja hem començat la novena temporada.»
–Per què els recitals sempre són en dimecres?
–«Vam començar que els fèiem el dijous. Després ho hem anat ajustant i ens va millor el dimecres. Les coses que es fan en combinació amb l'hostaleria és millor fer-les dimecres, perquè el dijous la gent ja surt. Al començament ho fèiem allà on hi ha el menjador, i després vam tenir la sort de trobar aquest altre espai.»
–Per què Orinal?
–«Horiginal amb Orinal està cantat. Un dia el Jordi Prenafeta ho va fer oficial i va portar un orinal. Llavors ha continuat sent una conya, però hi ha hagut un moment que hem constituït una associació oficialment, que es diu Orinal. Encara està mig adormida, però ara començarem una campanya per fer socis. Amb la xispa d'en Pedrals, això es va convertir en una sigla: Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries.»
–Cap a on vol tirar l'associació?
–«Si som bastants socis tindrem una mica més de força per organitzar més coses.»
–Què s'hi pot trobar, a l'Orinal?
–«Aquí hi ha dos factors: el recital i la poesia que s'hi presenta i el públic. El públic sap que és un lloc on es troba altra gent dels mateixos interessos. Contactes, intercanvi de recitals, d'idees, conversa amb gent que està pensant en les mateixes històries. A part d'altres històries personals, de si es lliga o no es lliga...»
–Quines són les coses més estranyes que s'han fet aquí?
–«Aquí l'aposta és per la poesia oral i més, per la barreja de gèneres. Un dia famós va ser quan una noia, la Diana Junyent, va començar el recital en pilotes i es va anar vestint. S'han fet titelles, cuina, s'hi ha tocat el didjeridú. Aquí es veu de tot. Ara, si ve algú buscant la cosa pintoresca, potser aquell dia toca un que llegeix allò seu i ja està. Tampoc busquem l'espectacle per l'espectacle.»
–Aquí s'han format projectes, editorials...
–«Alabatre, la col·lecció de poesia de Labreu Edicions, una editorial genial, és el cas paradigmàtic. Hi ha tot el grup de Pel Capell, de l'antologia de poesia jove Pedra Foguera. En Casasses ha recitat moltes vegades i és dels nostres, però no és que fitxi cada setmana.»
–Sí que entronca amb la idea de poesia que té l'Horiginal, no?
–«A ell no li agrada que li diguin mestre, però és el pare espiritual de tota una generació de recitadors. És un dels que van dinamitzar la poesia i la van tornar a la gent. Defensa un tipus de poesia que nosaltres seguim, oral, creativa, assequible, més experimental, menys convencional, més agosarada, que arribi més pels sentits. Fugim del poeta diví i del tòpic de les divines paraules.»
–Perquè la gent ho entengui...
–«Aquí se segueix Brossa, Blai Bonet, Palau i Fabre, Vinyoli, Estellés... En lloc de Martí i Pol o Margarit, la seva poesia no és tan apreciada. Però hi ha hagut qui ha recitat Martí i Pol i no ha passat res. Acollim i donem suport a tota mena d'iniciatives.»
–Com estava l'escena dels recitals fa nou anys i com està ara?
–«Ha millorat. Hi ha gent jove amb una formació tremenda i està sortint gent interessant. Hi ha multitud de festivals i recitals i això vol dir alguna cosa.»
–S'imagina un dimecres al vespre a casa mirant la tele?
–«Durant el curs, no. A l'estiu, sí. I notes el canvi, eh.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a