Maria Jaén retrata l'univers de les telesèries a «La pinça birmana»
La guionista escriu sobre la seva feina
«Necessitava treure temes que estic vivint per alliberar-me de l'estrès», confessa l'autora, que es va donar a conèixer amb Amorrada al piló (1986). A La pinça birmana, Maria Jaén (Utrera, 1962) ensenya al lector el que passa rere les càmeres mentre es trama una sèrie de televisió. Una actriu de renom, amb una mare dèspota que li fa la vida impossible, entra en crisi quan la sèrie decideix matar el personatge que ha captivat l'audiència durant anys. Una guionista debutant no dubta a embolicar-se amb el creador de la sèrie per aconseguir fer-se lloc en el negoci, mentre que la guionista experimentada que hi ha deixat la pell és arraconada. Són alguns dels elements de la novel·la, en la qual la mateixa Jaén se sent representada: «He estat la guionista neuròtica i addicta a la feina», admet. La història té detalls dramàtics i emocionals, «és molt de telenovel·la». Alguns companys hi han vist tics i anècdotes inspirats en la realitat, però descarta que s'hi reconegui cap persona concreta.
D'altra banda, Jaén acaba de publicar també La princesa valenta (Molino), la primera incursió a la literatura infantil, una experiència que reconeix que l'ha fet gaudir molt. El llibre, amb il·lustracions de Glòria Falcón, inclou vuit contes, cadascun dels quals se centra en un sentiment.
«El final d'‘El cor' serà magnífic»
Després de deu anys, la popular sèrie de TV3 El cor de la ciutat arriba a la fi, i Maria Jaén assegura que «serà un final magnífic» tant per als guionistes com per als espectadors que estimen la sèrie. «Volem agrair-los la fidelitat, que s'emocionin i se sentin satisfets amb el millor final possible», explica. La novel·la beu molt d'aquest serial, bàsicament perquè és l'entorn en què l'autora ha treballat els últims anys. En concret, l'episodi de la «pinça birmana», que dóna títol al llibre, va aparèixer a la segona temporada d'El cor. És una postura sexual «inventada» que va provocar molt soroll i reaccions de l'audiència fins al punt que sexòlegs i crítics escrivien sobre el tema. I també l'escena del personatge que posa mil cigrons sobre la taula i una oliva al mig per visualitzar el que significa una possibilitat entre mil –escena del personatge del Narcís, el disminuït psíquic que interpreta Ferran Carvajal–. La sèrie en què s'ambienta la novel·la es diu L'esquerra de l'Eixample. Maria Jaén, que es reserva opinions sobre les sèries televisives actuals, diu que en general no li agrada el tipus de sèries que es fan a l'Estat. «Hi ha coses que no podem fer per talent i diners, però a Catalunya cal perdre la por i arriscar-se amb altres formats, Porca Misèria va ser l'únic intent de sortir-ne», afirma.