Cultura

Panorama agredolç

La bèstia negra d'editors i escriptors és la descàrrega il·legal de llibres, que frena l'expansió del format digital Amb 27 novetats diàries, la literatura és efímera i està cada vegada més polaritzada

És positiu que els bancs estimulin la creació literària a través de premis
Del 65% de població lectora, un 22% ho fa sempre en català
La llengua catalana milloraria amb un estat al darrere

Tothom amb el nas enganxat a la pantalla del mòbil. Així és com va la gent pel metro... Abans encara es podia veure algun passatger amb un llibre a les mans: avui dia, l'escena és gairebé exòtica. Quin és el futur –si és que en té– de la literatura en un món tecnològic i apressat? Aquesta és una de les preguntes més peludes a les quals es van enfrontar els participants del debat Present i futur de la literatura catalana, celebrat el 7 d'abril a l'hotel España de Barcelona, i moderat pel periodista i escriptor Xevi Sala, director adjunt d'El Punt Avui.

Al voltant de la taula, dos escriptors –Melcior Comes i Isabel-Clara Simó–, Albert Pèlach, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, l'editora Izaskun Arretxe, el llibreter Pep Garcia, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, i el director de l'àrea de gestió de la informació corporativa del Banc Sabadell, Manel Camps.

Els editors no veuen amb bons ulls la via tecnològica perquè no els surten els números: la pirateria és el problema. “Per què ens hem d'esforçar a desenvolupar el llibre digital si ens ho roben tot?”, s'indigna Izaskun Arretxe, editora d'Ara Llibres. Segons els seus càlculs, un minut després de publicar un e-book es pirateja. Aquest fenomen comporta un altre encara pitjor: el “desprestigi dels continguts”, i la feina dels creadors perd tot valor.

Reconeguda ambaixadora de les noves tecnologies, Laura Borràs assenyala que en l'àmbit digital no tot és catastròfic, ja que permet arribar a un públic que abans no llegia (els dispositius permeten ampliar el cos de lletra, per exemple), i que, al capdavall, “rere el pirata hi ha un lector”. Es tractaria de canviar de model de negoci: “El digital pot ser una oportunitat segons com es gestioni.” Ara bé, i reprenent una antiga reivindicació dels lectors, els
preus s'haurien d'ajustar a “un producte de consum més immediat”. Una dada: l'únic índex que puja al país (en un panorama d'hàbits de lectura força desolador) és la lectura dels llibres digitals, que amb tot no acaba d'agafar embranzida. Als Estats Units arriba al 20% i s'ha estabilitzat.

Un món tecnològic, també, que permet autoeditar-se per internet. La mateixa feina de l'editor trontolla, com la del llibreter, dos sectors que s'han de reinventar. “Hem de pensar quin valor afegit podem aportar: ser prescriptors, perquè fem una tria dels autors; treballem els textos; assegurem la promoció i acompanyem els autors”, esgrimeix Arretxe. “Ens hem hagut d'espavilar, i fem activisme cultural i fem presentacions, teatre, de tot”, afegeix el llibreter de L'Odissea de Vilafranca del Penedès, Pep Garcia.

I de la banda dels escriptors? Com afecta la revolució digital? “És impossible escriure una novel·la que sigui més interessant que els Whattsapp de la dona”, es lamenta Melcior Comes, per a qui el problema de fons és que la gent ja no dedica temps a llegir. Les opinions, però, són contrastades, ja que per a Isabel-Clara Simó, lectora d'e-books, “el suport pot canviar, però no perilla el contingut”.

Reducció dels tiratges

L'escriptora alcoiana, que presenta L'amant de Picasso (Bromera) per Sant Jordi, va introduir un altre dels temes de debat: “L'esquerdament administratiu” que divideix els Països Catalans, i els torna impermeables a la creació literària d'altres territoris. El fet que només es coneguin pocs noms del País Valencià o Mallorca també és el resultat d'un fenomen –opina Arretxe– de “polarització entre escriptors”: N'hi ha quatre que venen molt, i els altres, que abans arribaven als dos mil exemplars, han vist el tiratge reduït a mil. “Això fa també que costi molt publicar noves veus perquè és inviable econòmicament”, es lamenta l'editora. “Els escriptors joves estan desanimats perquè els costa publicar i això, quan vaig començar, no passava”, rebla Melcior Comes. Guanyador d'un reguitzell de premis, el darrer dels quals el BBVA Sant Joan amb Hotel Indira (Edicions 62), Comes defensa la seva necessitat per poder tirar endavant la carrera d'escriptor. “Si volem aspirar a tenir nivell europeu, els escriptors s'han de poder dedicar vuit hores al dia a escriure; si no, estem condemnats a ser escriptors de diumenge, com deia Pla.”

La xifra la va aportar Xevi Sala: 300.000 euros de premis literaris l'any. Sembla molt però, segons el parer d'Albert Pèlach, “és positiu que els bancs aportin diners a la literatura, ja que suposen un estímul a la creació per a una literatura, la catalana, que té un mercat molt reduït.”

Reduït, segur, però efervescent també, ja que un dels problemes que es detecta d'ençà ja fa uns quants anys és el de la superproducció editorial. A Catalunya apareixen a les llibreries 27 títols nous cada dia (deu mil l'any!). Les novetats estan condemnades a una vida efímera: “Que un llibre duri menys a la taula de novetats d'una llibreria que un iogurt en la nevera d'un supermercat em preocupa”, somriu Borràs.

A banda que els autors han de fer mans i mànigues per treure el nas entre tants títols (“ens veiem obligats a fer el xou per tenir més visibilitat”, exclama Comes), l'excés de títols posa en dubte la qualitat, i no permet –analitza Borràs– “tenir un bon coneixement de la realitat literària del país”.

Parlem també dels ajuts que rep el sector editorial, i que s'han vist reduïts un 40%. Dels 200 milions de facturació editorial, només l'1,5% ha rebut subvencions. En aquest punt, Borràs explica que part important dels ajuts s'estant canalitzant al País Valencià atès “l'ambient polític hostil que viu”. Una dada curiosa: els llocs on més ven la llibreria virtual de L'Odissea són les Illes i el País Valencià. “M'alegra i m'entristeix alhora perquè vol dir que allà no arriben els llibres fàcilment”, diu Garcia.

Izaskun Arretxe reconeix que sovint les editorials no s'esforcen prou per distribuir els seus llibres en aquests territoris: massa inversió per poc resultat. Al capdavall, les editorials són empreses que han de ser rendibles: “Amb la crisi hem de treballar moltíssim i seguir una bona estratègia de mercat. A Ara Llibres traiem un nombre de llibres acotat, i hem renunciat a aventures per prudència.”

A remolc del castellà

Una altra de les realitats que han d'entomar les editorials catalanes és haver d'anar a remolc dels segells que publiquen en castellà. A l'hora de treure un títol al mateix temps en castellà i català, una pràctica cada vegada més habitual, s'han d'adaptar als calendaris de les editorials castellanes, tot i que “el mercat és diferent”. I això, assenyala Garcia, que cada vegada més segells castellans opten per treure les seves pròpies col·leccions en català, com ho han fet Salamandra i Anagrama.

Algunes xifres, aportades pel president de l'associació, ens dibuixen un panorama més aviat trist: del 65% de població que es declara lectora, un 90% afirma que pot llegir en català. Ara bé, només un 22% ho fa habitualment en català, mentre que la majoria, un 50%, ho fa ocasionalment.

Catalunya se situa nou punts per sota la mitjana europea pel que fa a l'hàbit de lectura, un índex que també ha baixat, perquè han entrat nous estats en el rànquing –segons Pèlach–, perquè la lectura ha de competir amb altres formes d'oci –assenyala Borràs–. Sigui com vulgui, els hàbits de lectura al país es mantenen estables, malgrat el descens de vendes.

Independència, salvació

Què canviarà la independència en el panorama editorial català? Xevi Sala posava aquesta pregunta als participants del debat, començant per Laura Borràs, que va aclarir que quan el conseller Ferran Mascarell li va encarregar dirigir la ILC li va dir: “Fes-ne una estructura d'estat.” Albert Pèlach també reivindica que la indústria editorial és una estructura d'estat: “Són la indústria més significativa en termes de facturació”, va puntualitzar.

Des del punt de vista dels creadors, la independència es veu com la solució a tots els mals, sobretot perquè la llengua estaria més protegida que en l'actualitat: “La llengua catalana milloraria amb un estat darrere, i això es traduiria amb escriptors que podrien tenir més mitjans i professionalitzar-se”, reflexiona Comes. “Els polítics molts cops no s'adonen que la cultura d'un país es construeix amb la llengua, i en els programes electorals aquest aspecte queda esbiaixat”, argumenta Isabel-Clara Simó. I amb les eleccions en perspectiva, Pèlach deixa anar una xifra que esgarrifa tots plegats: “El pressupost per a la Cultura de la Generalitat no arriba a l'1% i l'objectiu és arribar, només, al 2%”.

L'adaptació a les noves tecnologies i la lluita contra la pirateria, una dificultat que s'afegeix a la realitat d'un mercat que malda per sobreviure al costat del potent castellà, la crisi que ha retallat les vendes... tot plegat dibuixa un panorama agredolç per a la literatura del país.

Però acabem en positiu: als anys trenta el gran drama del catalanisme era la inexistència de novel·les que estiguessin a l'altura de la poesia –clou Sala citant el conseller de Cultura, Ferran Mascarell–. I afegeix: ara Catalunya té novel·les, i això vol dir que ho tenim tot guanyat.

LES FRASES

Actes com el berenar a El Cucut, amb quaranta autors signant, mostra la vitalitat del sector
Manel Camps
Director de l'Àrea de gestió de la informació corporativa
Ara, els editors, i també els llibreters, tenim moltes més possibilitats de ser prescriptors
Izaskun Arretxe
directora editorial d'ara llibres
La crisi ha fet baixar vendes, però no lectors, que es mantenen en el 65% de la població
Albert Pèlach
president associació d'editors
Via internet, venem més a València i Balears; m'entristeix veure que els falten lectures en català
Pep Garcia
llibreter de l'odissea
Potser hi ha una desproporció entre els llibres que es publiquen i els lectors a qui van destinats
Laura Borràs
directora ILC
Quan es publiquen 27 llibres diaris en català has de fer alguna cosa perquè es fixin en el teu, el xou
Melcior Comes
escriptor
És complicat parlar de foment de lectura perquè parlem de dades, i vendre llibres no vol dir llegir-los
Laura Borràs
Directora ilc
Hi ha dues menes de llibreters, el que t'aconsella un bon llibre i el que només és venedor
Isabel-Clara Simó
escriptora i periodista
Estic farta de sentir que fem “literatura subvencionada”, perquè mai m'han subvencionat res!
Isabel-Clara Simó
escriptora i periodista
A Mallorca, els llibres en català estan en una lleixa sota l'epígraf “idioma autonómico”
Melcior Comes
escriptor

LES FRASES

El problema és que el nombre de lectors hauria de ser més alt, no el format en què es llegeix
Pep Garcia
llibreter de l'odissea de vilafranca del penedès
Seria optimista amb els llibres digitals si la pirateria es pogués controlar com la velocitat dels cotxes
Albert Pèlach
president associació d'editors
L'esquarterament polític dels Països Catalans redunda en perjudici de la indústria del llibre
Isabel-Clara Simó
escriptora i periodista
Una literatura de nivell europeu ha de tenir autors que es puguin dedicar només a escriure
Melcior Comes
escriptor
En això dels llibres no hi ha cap més fórmula d'èxit que treballar, treballar i treballar
Izaskun Arretxe
directora editorial d'ara llibres
Que un autor no pugui viure del que escriu és un problema gairebé d'àmbit mundial
Albert Pèlach
president associació d'editors
Llegir literatura és una activitat que no es veu afavorida per com funciona la vida actualment
Laura Borràs
directora ilc
Els premis van bé perquè costa molt vendre i poder pagar avançament a un autor desconegut
Izaskun Arretxe
directora editorial d'ara llibres
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a