Un nou ‘Mètode Grönholm'

Jordi Casanovas ha construït un artefacte cridat a ser un èxit. Perquè a partir de la comèdia i amb un fort aire de thriller, un punt gore fins i tot, es va desemmascarant la raó d'un experiment que, diuen els seus ideòlegs, revolucionarà la humanitat. Ramon Madaula i Anna Sahun estan perfectes al seu lloc, en el seu paper, ensenyant les cartes amb les pauses i el ritme adequat. El joc de proves, que obliga l'espectador a trobar la solució dels enigmes(i a dir-la si el deixessin, en veu alta), té un punt lúdic que recorda molt el fenomen teatral d'El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. De fet, el gust per la intriga, que Casanovas certament ja practicava des dels seus inicis amb uns girs dramàtics, un punt fantàstics, ara retorna. De fet, aquest gust pel thriller també coincideix amb el repertori de Galceran en obres com Carnaval o Joc de paraules. La dimensió més discreta de la producció ha de permetre una llarga gira i temporades estables a molts teatres. Perquè el conflicte amagat i la forma de fer-ho és a partir d'una escriptura ben fàcilment mal·leable a cada situació i escena. La Sala Muntaner ha encertat en donar-li una programació ben llarga perquè es mereix que el públic tingui temps de veure-la. A Barcelona i més enllà. Els detalls que semblen estúpids aniran guanyant consistència a mesura que es revela la voluntat d'aquest experiment. No és casualitat que una doctora alemanya, amb un català perfecte, faci una prova posant al límit la resistència humana d'un il·lús que creia que podria guanyar-se la vida fent un karaoke i, sobretot, pensant que resoldria els deutes jugant els pocs ingressos a les escurabutxaques.

A L'idiota, tot és molt net i senzill i sembla que no hi hagi truc possible. Com els mags, es poden repassar les costures del barret per fer més increïble quan surt el conill. Ara, cal advertir, és una obra que demana la implicació del públic (i del crític de torn) per no desvelar qui és l'assassí o què denuncia aquesta trama realment, sota la pàtina de comèdia. En aquest sentit, té aire de La ratera: els espectadors formen part d'un club que saben una veritat però que han de comprometre's a no escampar-la. Vagin acompanyats i s'ho callin.