Cultura

una imatge i mil paraules

sergi càmara

Ciberonanista

M
Microrelat basat o inspirat en una imatge fotogràfica amb un contingut suggeridor.
Les dues creacions se sumen per formar-ne una de nova i diferent

Mai havia estat un paio gaire sociable. Un matí, però, es va tancar. Com la tapa d'un piano, amb una violència seca que arrossega una cua sonora dodecafònica.

Potser aquest so sense melodia el va conduir fins a una escletxa: els missatges de WhatsApp que intercanviava amb un grup del taller de receptes de cuina. Un taller que va durar cinc dissabtes. Fa dos anys.

Aquest format de grup va morir d'inanició: els integrants es van desvirtualitzar. En lloc de compartir receptes i tafaneries a cop de tecla, quedaven a casa d'un o altre, cuinaven i menjaven i parlaven i bevien i reien i discutien i flirtejaven i se sentien feliços, de manera puntual.

Ell no va assistir a cap d'aquells sopars.

Mantenia ben forta dins del puny una possibilitat: enviar-se missatges. A ell mateix, sí. Iniciava grans debats, es contradeia i es contraargumentava, es feia memòria i es feia riure, s'ofenia i se sorprenia. Tot sol.

Algú en diria esquizofrènia. Algú altre, desesperació.

Una matinada el mòbil es va quedar sense bateria. Mort. Ell va ser incapaç de trobar el carregador. I això que el va buscar amb l'ànsia amb què es busca una resposta. Es va empipar tant, que va deixar d'escriure's. A la merda! Què s'ha pensat?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a