Cultura

Venècia és catalana

A dins o en paral·lel a la 56a Biennal, la gran trobada de l'art, una constel·lació d'exposicions ha enfortit la presència d'artistes del país a la ciutat dels canals

Venècia és aquests dies el lloc del món on exposen més artistes catalans. Tal com sona. A dins o a propòsit del programa oficial de la 56a Biennal, que va obrir les portes al públic dissabte, el geni creatiu del nostre país no hi havia estat mai tan present. Excel·lent notícia.

Catalunya té des del 2009 un pavelló propi en la gran cita de l'art, que aquest any ha gestat el cineasta Albert Serra, amb la comissària Chus Martínez. L'Institut Ramon Llull el va fitxar per captar l'atenció del món de l'art internacional. I sí, la seva macroinstal·lació fílmica La singularitat –que es pot visitar fins al 22 de novembre i, de seguida, al desembre, es presentarà a La Virreina de Barcelona– ha generat expectació.

Al pavelló d'Espanya, també s'hi parla català: ho són el comissari, Martí Manen, i dos dels artistes que hi exposen, Salvador Dalí i Francesc Ruiz. Jaume Plensa és l'altra presència lluminosa d'aquesta Biennal: exposa un conjunt escultòric corprenedor, liderat pel cap gegant d'una nena, a la bella basílica de San Giorgio Maggiore, d'Andrea Palladio. I en l'exposició col·lectiva central de l'esdeveniment, que ha comissariat el nigerià Okwui Enwezor, no hi ha cap artista català, però sí una d'espanyola, Dora García, que viu des de fa anys a Barcelona. Deures per al Llull: convèncer el pròxim comissari de la Biennal perquè integri els nostres artistes en el seu discurs.

La ruta per l'art català que llueix a la ciutat flotant continua aquí:

Retrospectiva de Clavé

Mentre a Catalunya cap institució es decideix a fer-li la gran retrospectiva que es mereix –l'última es va presentar el 1996 a la Pedrera–, Antoni Clavé (Barcelona, 1913 - Saint Tropés, 2005) ha trobat un espai d'atmosfera especial a Venècia, amb el Gran Canal de testimoni. La mostra l'ha organitzat la Galleria d'Arte Maggiore de Bolonya i l'exhibeix amb gust l'Scoletta dei Battioro (fins al 31 d'octubre). Hi ha pintures extraordinàries com ara els collages amb alumini dels anys setanta i les grans teles dels noranta, però la benvinguda la dóna una escultura, Guerrier et bouclier. A la ciutat dels canals, ja el coneixen, a Clavé: ell va ser el representant d'Espanya en la Biennal del 1984.

De Gallifa a Murano

La Biennal de Venècia ha crescut tant –tota la ciutat és un immens aparador d'exposicions– que el més probable és que les propostes més delicades i subtils passin desapercebudes. Seria una pena que The dialogue of fire. Ceramic and glass masters from Barcelona to Venice quedés al marge d'aquest recorregut. El foc és l'element que connecta el conjunt d'obres que llueixen –i com llueixen!– al Palazzo Tiepolo Passi, molt a prop de la casa museu de Carlo Goldoni. És un diàleg entre ceràmica signada per artistes catalans i peces artístiques de vidre de Murano creades per artistes venecians. Brossa, Tàpies, Robert Llimós, Ràfols Casamada, Cesc, Santi Moix, Arranz-Bravo, Benet Rossell, Hernández Pijuan i Frederic Amat, entre d'altres, aporten 30 plats ceràmics fets als tallers –i amb la complicitat imprescindible– de Joan Gardy Artigas, a Gallifa.

Art polític

Qui busqui art contemporani compromès, també n'hi trobarà. La Universitat de Venècia s'ha deixat seduir pel projecte coral que ha concebut la comissària catalana Imma Prieto, Beyond the tropics (fins al 31 de juny), que ha anat madurant des que el va idear el 2013 per al festival de videoart Loop de Barcelona. La mostra s'ha apropiat del Palazzo Ca' Tron, a quatre passes del museu d'art modern Ca' Pessaro, i inclou els treballs audiovisuals de dotze artistes llatinoamericans i de casa nostra: Núria Güell, Isabel Rocamora i Daniela Ortiz. Per a tots ells, l'art és el mitjà per denunciar les desigualtats al món i un ull que sempre vigila les males pràctiques polítiques en països democràtics.

I Andorra també

En espera que algun dia Catalunya disposi d'un pavelló oficial en la Biennal –ara hi participa amb la cobertura dels Eventi Collaterali–, Andorra té sensibilitat amb els artistes d'aquí quan tria els seus representants. Enguany n'ha tingut per l'escultor barceloní Agustí Roqué, que comparteix l'espai amb el pintor andorrà Joan Xandri. Roqué presenta unes peces de gran format que conviden els visitants a explorar l'interior arquitectònic del pavelló que, per cert, Andorra estrena aquest any amb molta il·lusió, ja que és més cèntric que el que havia ocupat en les edicions anteriors.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.