Una història amb policies

Les terres i la ciutat de Tarragona posen l'escenari a aquesta novel·la d'ambientació policial que permet el debut del personatge de la inspectora Mina Fuster amb un cas que es construeix a través dels vincles entre morts de característiques diferents.

La bastida argumental que alça l'autora, però, no té com a objectiu únic el desentrellament d'un afer criminal. Aquesta circumstància queda del tot clara a mesura que avança la novel·la: la trama estrictament policial ha de compartir l'espai amb altres línies narratives que assoleixen vida pròpia i que poc o gens tenen a veure amb les activitats pròpies de les forces de seguretat.

Aritzeta, potser perquè vol fonamentar el personatge de la Mina Fuster amb la mirada posada en la seva continuïtat en el món del negre sobre blanc, inverteix en l'explicació de l'entorn de l'escriptora. És per això, cal pensar, que s'atorga importància al passat de la protagonista, a la manera en què viu el que es pot considerar la seva vida personal, a la relació que manté amb la seva mare, al capteniment amb què mira de resoldre els frecs, les incomoditats i les sorpreses que provenen de la seva quotidianitat...

De fet, si es mesura el pes específic del capítol policial en L'amant xinès, es pot tenir la sensació que el cas que ha d'investigar la inspectora és, bàsicament, l'excusa necessària per al seu naixement al món de les lletres i, també, per a la reivindicació de la vitalitat d'un escenari, el tarragoní, que demostra la seva eficàcia cada vegada que l'autora l'empra per posar context a passatges determinats de la seva obra.

La combinació d'un context físic que assoleix veracitat i la delicadesa, en algunes ocasions tenyida de costumisme tendre, amb què es trenen els caràcters d'alguns dels personatges que van apareixent a L'amant xinès són, decididament, dues de les bases que Margarida Aritzeta utilitza amb encert.