Cultura

Retorn d'un mestre

El cineasta taiwanès Hou Hsiao-Hsien presenta a Canes una pel·lícula que transcendeix el cinema d'arts marcials amb una suprema posada en escena

Hou Hsiao-Hsien continua sent
un dels grans creadors del cinema contemporani

Durant l'última dècada del segle XX i la primera del XXI, Hou Hsiao-Hsien va ser un habitual del Festival de Canes, amb una diversitat de films que, atents a la intrahistòria, aborden reflexivament la història i el present de l'illa de Taiwan: El mestre de marionetes, Good men, good women, Les flors de Xangai i Millenium Mambo, entre d'altres, van deixar empremta. Des de Le voyage du ballon rouge, film de l'any 2007 de producció francesa amb Juliette Binoche com a protagonista, no havia tornat al festival. De fet, no havia realitzat cap nou llargmetratge, ocupat com estava, segons va explicar ahir en la roda de premsa a Canes, presidint el festival de cinema de Taipei i buscant finançament per realitzar Nie Yinniang/The assassin, que ha necessitat molta inversió pel fet que és una pel·lícula d'època, que, inspirada en relats del mateix període, està ambientada a la Xina del segle IX dominada pel règim de l'imperi Tang.

El cas és que hi havia una certa nostàlgia de Hou Hsiao-Hsien a Canes, on s'havien creat moltes expectatives sobre el seu nou film que no han sigut decebudes, sinó fins i tot superades. Cada pla està concebut amb un sentit estètic que extasia la mirada: l'elecció dels enquadraments, de la llum, del sinuós moviment o de la quietud de la càmera als interiors; la presència del paisatge, del vent o dels núvols, als exteriors.

Hou Hsiao-Hsien continua sent un dels grans creadors del cinema contemporani, un mestre de la posada en escena, amb la qual en aquesta ocasió, transcendint el gènere d'arts marcials que afronta per primer cop, sublima un relat a propòsit d'una dona que, vinculada a l'anomenat “orde dels assassins”, que elimina aquells que es confronten amb el règim imperial, ha de triar entre el deure i els seus sentiments vers l'home que ha de sacrificar. El director, com va vindicar a Canes, també fa una tria que, a banda de l'homogeneïtzació de les formes cinematogràfiques, aposta per realitzar imatges amb un gran compromís estètic, ètic i, al capdavall, polític: sempre hi ha alguna cosa en contra del poder en el cinema de Hou.

Audiard, minimitzat

El film del director taiwanès ha minimitzat l'aportació al festival del francès Jacques Audiard, que, amb Dheepan, narra com un combatent contra el règim dictatorial de Sri Lanka s'exilia a França i, duent amb ell una dona i una nena que conformen una falsa família, s'ha d'enfrontar al món violent de la banlieue parisenca. Audiard, director d'El profeta, naufraga al final de Dheepan, que sembla voler ser realista, però, contradient-se, aleshores es permet les llicències d'un film d'acció espectacular.
Un altre film francès es va exhibir fora de competició: Love, de Gaspar Noé, presentat com un porno alternatiu en 3-D. Aquesta cronista, però, no va poder-lo veure en una sessió de matinada per un overbooking d'entrades que ha creat un nou fals esdeveniment a Canes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.