Cultura

assaig

valèria gaillard

Un Bach vividor i accessible més enllà dels mites

Sir John Eliot Gardiner comparteix la seva descoberta del Kantor de Leipzig en un assaig

De petit l'atemoria amb la seva mirada severa un Bach que l'observava des de l'eternitat del quadre que va pintar Elias Gottlob Haussmann i que, per aquelles casualitats de la vida, va anar a parar en mans de la seva família, que vivia en una granja de Dorset (al Regne Unit). No tenia ni setze anys i ja se sabia tots els motets de memòria. Com a director d'orquestra, li ha dedicat tots els seus esforços artístics i s'ha convertit en un dels intèrprets més destacats. D'aquesta immersió total en l'univers bachià que ha fet Sir John Eliot Gardiner neix l'assaig La música en el castillo del cielo (Acantilado).

No es tracta de cap estudi per a especialistes, sinó d'un retrat accessible als neòfits en què Gardiner fa palesa la seva “passió il·limitada” tant per l'home com pel compositor “sublim” que va ser Bach. Per això, no només es limita a fer un manual, sinó que també parla en primera persona de la seva “descoberta” de Bach. “Ha estat un viatge de dotze anys, i puc dir que és molt més difícil escriure sobre ell que dirigir les seves obres!”

Una de les dificultats més grans a l'hora d'escriure el llibre va ser trobar documentació al voltant del cantor de Leipzig. “Hi ha molt pocs documents privats i no sabem si ho va fer intencionadament, o simplement les cartes van ser destruïdes.” En vista d'aquest buit documental, Gardiner es va preguntar: Què ens diu la seva música de l'home? El director ha resseguit així l'obra del compositor per tal de dibuixar el seu retrat. En vista del ventall impressionant d'obres que va compondre el Capellmeister, però, ha seleccionat el repertori vocal, com ara les cantates, les misses, les passions i els oratoris: “Aquest tipus de repertori reflecteix bé la tasca de Bach i mostra la fricció entre les paraules i la música.” Aquí l'autor troba un primer punt de fascinació: “Tot i que semblava un compositor conformista, de vegades veus que la música va per una banda i la lletra per una altra, la qual cosa no devia passar desapercebuda per les autoritats eclesiàstiques de la seva època, i demostra que també era una persona subversiva.”

De fet, Gardiner destrueix la imatge que ens ha arribat de Bach com un home rígid, un dels màxims exponents del luteranisme germànic, un home hiperintel·lectual i inaccessible, i ens en mostra una de més humana i propera: “El mateix retrat de Haussmann que abans m'impressionava per la seva severitat, si et fixes en la part inferior del rostre, emergeix la seva faceta de vividor, algú a qui li agradava menjar i beure, tenia 23 fills... en definitiva, algú accessible i cordial.” A Gardiner no li quadrava que una música tan plena de vida i alegria, com ho són els motets o els concerts de Brandenburg, pogués provenir de l'home eixut i enfadós que havia pintat la posteritat.

Un altre dels aspectes que repassa el director britànic és el religiós. “Venia d'una dinastia de músics d'església i segur que era religiós, però tenia dubtes.” L'especialista assenyala que el mateix Luter li va fer de pare, atès que el seu va morir quan era petit. “Els dos, Luter i Bach, eren molt radicals.” Sigui com vulgui, si bé considera que el compositor va tenir les seves crisis de fe, això el fa “més humà i digne d'empatia”. El més interessant, en aquest punt, és el “fenomen” que genera la seva música en el descregut segle XXI: “Molta gent que és agnòstica o atea troba el consol i el reconfort religiós en la música de Bach.”

Com a intèrpret de Bach, Gardiner ha fet un viatge a les interioritats d'aquesta música que –confessa– és molt exigent: “Demana una fidelitat exclusiva a la seva música i no pots inserir res de propi, però et torna l'esforç amb una gran dosi d'energia perquè Bach era un esperit generós i la seva música s'ha d'interpretar amb la mateixa generositat d'esperit.”

El fundador del Monteverdi Choir, l'English Baroque Soloist i l'Orchestre Révolutionnaire et Romantique va participar en el cicle de Diàlegs a la Pedrera dimarts. Les seves properes cites musicals a Barcelona són el concert que oferirà a l'Auditori el diumenge 24 de gener del 2016 amb la Gran Missa en Do menor de Mozart, i el 15 de març abordarà la monumental Passió de Sant Mateu de Bach al Palau de la Música Catalana, sempre amb el Monteverdi Choir i els English Baroque Soloist.

La música en el castillo del cielo
Autor: Sir John Eliot Gardiner
Editorial: Acantilado
Preu: 44 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a