Cultura

La veu dissident de Joan Minguet

El crític d'art recull els seus contundents articles sobre política cultural en el llibre ‘Contra la cooltura'

Ningú no pot negar que fa quatre o cinc anys que la política cultural del país s'ha enrarit considerablement. Algunes decisions preses per les administracions públiques i les agres polèmiques en infraestructures com ara l'Arts Santa Mònica o el Macba han fet enfurismar el sector de la cultura.

Una de les veus que més s'ha fet sentir contra el desgavell és la del professor d'art de la UAB i president de l'Associació de Crítics d'Art Joan M. Minguet Batllori, que des de diverses plataformes a la xarxa, com el seu el blog Pensacions o la revista Núvol, ha denunciat el que ell considera sobretot l'actitud “no dialogant, personalista i d'ingerència constant” del conseller Ferran Mascarell o la banalització de la cultura. El llibre Contra la cooltura. Art i política a Catalunya, que es presenta dijous, publicat per Edicions Els Llums, recull bona part dels articles que Minguet ha publicat a la xarxa en els últims dos anys. “Són les meves aportació crítiques i dissidents sobre les polítiques culturals”, diu Minguet.

El primer dels articles, “Bibiana Ballbé com a símptoma. La cultura de la riota?”, va ser una mena de guspira que va encendre la xarxa l'estiu del 2013. L'article denunciava la incorporació de la periodista Bibiana Ballbé a l'Arts Santa Mònica, després que s'anunciés la fi del projecte de Vicenç Altaió al centre. Un text que va fer créixer l'audiència del blog de Minguet en un 800%. “I encara es continua llegint –assegura el crític–. No va ser un article en contra de ningú personalment, ni de la Ballbé, ni de Toni Soler ni de Mikimoto... només deia que ells eren un símptoma. La meva preocupació és que la política pública doni suport a aquesta gent. No nego que estiguin preparats professionalment però no es pot passar directament de la riota i el ha, ha, ha a la gestió de la cultura. Aleshores, per què preparem a les universitats gent especialitzada per fer aquestes feines?”

La banalització que la cultura pateix en tots els àmbits preocupa especialment Minguet: “Però això no vol dir que estigui en contra la cultura popular. Ben al contrari perquè sóc especialista també en cinema i circ. L'alta cultura i la cultura de masses han de conviure però no que només hi hagi espai per a la frivolitat o que es faci passar una cosa per l'altra.” Per una qüestió de temps, en el llibre no s'ha inclòs la recent polèmica del Macba, però Minguet lamenta que en el concurs del nou director sigui el consorci el que triï el guanyador d'entre tres finalistes, i no el jurat.

Ara Minguet se sent “esperançat” amb la victòria d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona i de cara a les eleccions del 27-S, sense amagar-se del seu independentisme, no es mossega la llengua: “Confio molt en què el 27-S la cultura catalana s'alliberi de Ferran Mascarell.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a