Cultura

aquesta setmana

David castillo. coordinador

Pepe, amor i droga

A
Aquest dimarts es projecta als cinemes Girona el documental sobre el poeta, músic i pintor Pepe Sales

Va ser un temps de canvi i alguns van haver de pagar-ne les conseqüències. A diferència de l'anterior, la de la guerra i la postguerra, la generació de Pepe Sales no va haver de patir la violència i la gana, però va tenir un considerable nombre de baixes, sobretot entre els més preclars i decidits. Aquest dimarts, a les 20 h, dins la programació que Altervideo projecta als cinemes Girona, es recupera el documental D'amor i droga. Pobres, pobres que els donguin pel cul, que fa vuit o nou anys van fer Albert Pla, Lulú Martorell, Judith Farrés i Toti Rovira. És una visió del poeta, cantautor i pintor Pepe Sales, nascut a Barcelona el 1954 i que, tal com li va predir una amiga, no arribaria als 40. Així, poc abans del seu aniversari, l'artista ens abandonaria a conseqüència de la pandèmia de sida, que va atacar els heroïnòmans i homosexuals. El documental no és exclusivament un retrat d'un personatge genial, sinó una aproximació a un temps convuls. La lectura errònia que es fa d'alguns aspectes –com ara el maleidisme o les addiccions– es compensa a bastament amb el recital d'actuacions i d'interpretacions de cançons que fan del vessant de músic. Tot queda eclipsat per l'histrionisme d'un Albert Pla sense registres –i que fa d'Albert Pla–, fins i tot el vessant intel·lectual i espiritual del protagonista, que és el que es perpetuarà. Hauria estat més constructiu utilitzar més material dels seus companys del grup, Víctor Obiols i Agustí Fernández, que aprofundeixen en la qüestió creativa. Tal com destaca el director del cicle Visions documentals, Martí Sans, la pel·lícula és un homenatge a la contracultura d'aquí, fins i tot als seus aspectes equívocs. Rebla l'afirmació amb una frase d'Artaud: “Em destrueixo per saber que sóc jo i no tots ells.”

Segurament Sales va ser un desgraciat i un ingenu, però la seva actitud d'absoluta creativitat no és fàcil de captar en els artistes actuals. Va durar la meitat de temps perquè brillava amb doble intensitat. En aquest sentit, l'obra poètica Sense re, sense remei, compilada per Labreu, és un complement imprescindible al film de Lulú Martorell. En algun moment, la realitzadora parla dels 36 amics perduts en la batalla. Sales va volar pel costat salvatge, es va creure el seu paper i no va poder evitar la immolació. El documental, que va de menys a més, val molt la pena, ni que sigui per tornar-lo a sentir cantar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.