Vida feta amb retalls de vides

El carro de Selene, l'obra en què Llorenç Capellà explica la història d'una fugida i una recerca constants, assoleix la categoria d'encanteri gràcies a la humanitat que vessa de cadascuna de les pàgines d'aquesta mostra de bona literatura. L'autor proposa un viatge, una col·lecció de viatges, de fet, viscuts a partir de la referència d'un Nord tan fugisser que mereix ser considerat inexistent: el record de la germana que queda enrere quan el protagonista ha de travessar la primera de les seves fronteres és, a la vegada, la guia perenne que mantindrà en vida una part de la seva ànima. El carro de Selene encaixa amb comoditat en els paràmetres de la novel·la coral: un protagonista que sovint tenyeix la seva existència i la seva presència amb els colors apagats de la casualitat trista és el magnífic fil conductor que permet passar revista a un seguit de conflictes bèl·lics que van marcar el segle XX de manera ineluctable. La novel·la, però, no té res a veure amb el gènere bèl·lic: és una exposició formidable de caràcters, de persones inventades que, gràcies a la destresa de l'autor a l'hora de presentar-les, superen en bona part dels casos les limitacions inherents a la bidimensionalitat. Capellà aconsegueix que costi molt deixar de llegir-lo: les històries planten els peus amb força i els personatges que les animen exigeixen amb intensitat que el seu cas particular sigui conegut i respectat. No hi ha res a deixar de banda: ara una veu, ara l'altra, guiades per una redacció acurada i amb ritme, apareixen per aportar el seu tros a una construcció que reclama, amb justícia, una atenció i una dedicació que reben la seva justa recompensa.