Cultura

Nova vida digital

Enciclopèdia Catalana incorpora les obres de referència i els diccionaris al seu portal com a continguts prèmium

“En comparació de Viquipèdia, nosaltres podem aportar un coneixement més profund”

“Les enciclopèdies en paper estan mortes, però tenen una nova vida en el món digital.” Aquesta és una de les principals conclusions a què van arribar els directius d'Enciclopèdia Catalana ja fa uns anys, amb la irrupció d'internet i les noves tecnologies digitals que van capgirar el món de l'edició. El 1997, el grup va fer una primera aposta pel món digital amb l'edició dels CD-ROM –CD... què?–, i posteriorment, el 2004, per la digitalització de les principals obres de consulta –la Gran enciclopèdia catalana i el Gran diccionari de la llengua–, que es van posar en línia, primer amb accés sota subscripció i després obertes, el 2008, gràcies a un acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat.

Ara, coincidint amb el cinquantè aniversari de la creació d'Enciclopèdia Catalana, l'empresa fa un pas més enllà i posa a la xarxa el conjunt de les obres de referència i altres diccionaris accessibles a internet. “Va ser una decisió que vam prendre el 2008, el mateix any que vam deixar d'imprimir en paper l'enciclopèdia, i vam apostar per fer un esforç i posar en línia les grans obres per mantenir-les vives”, explica Albert Pèlach, director general del Grup Enciclopèdia Catalana.

L'esforç –assumeix– ha estat molt més gran del que es pensaven i s'han requerit més anys dels previstos. La inversió ha estat de tres milions d'euros. “Ha estat complicat trobar un model per classificar les dades de manera que siguin fàcilment trobables per un cercador.” Després d'estar uns anys utilitzant el de Google, han creat un cercador propi: “Es fan millores progressives, incorporant-hi nous continguts i millorant la cerca i la navegació.”

El nou portal no només dóna accés a la Gran enciclopèdia catalana, al Gran diccionari de la llengua i al conjugador català –en obert i amb actualitzacions permanents com fins ara–, sinó també a obres temàtiques del fons sobre àrees tan diverses com l'arquitectura, l'economia la història i la natura. Alguns dels títols incorporats són La biosfera, L'art gòtic a Catalunya, El modernisme i els Anuaris. En total, s'ha digitalitzat un 80% del fons editorial d'obres temàtiques, sense oblidar diversos diccionaris multilingües com ara l'anglès-català. Aquests continguts, però, són prèmium i cal subscriure-s'hi (10 euros mensuals) per tenir-hi accés, tot i que, per llançar el nou portal, es dóna la possibilitat de fer una subscripció gratuïta que permetrà als usuaris navegar durant 90 dies pel món del coneixement enciclopèdic.

“Quan vam fer l'aposta per internet, ja sabíem que hi havia Viquipèdia, però nosaltres podem aportar un coneixement molt més profund, elaborat per experts en cadascuna de les matèries”, assenyala Pèlach.

També és cert que, gràcies a internet, el client d'Enciclopèdia Catalana ha canviat i s'ha ampliat: “Aquesta és una de les dificultats de l'era digital, que no coneixem el nostre usuari, o només una mica, perquè fem operacions de màrqueting. Les mostres que tenim ens ensenyen que el perfil és molt diferent; el públic estudiantil i escolar el mantenim, i en tenim un d'adult que no és necessàriament el comprador tradicional d'Enciclopèdia Catalana que s'ha incorporat.” La conclusió, però, és clara: “El nostre públic s'ha rejovenit i s'ha ampliat.”

Semblava que l'era digital posaria fi al paper: doncs res més lluny de la realitat. El director d'Enciclopèdia Catalana assenyala que precisament va ser gràcies al negoci de les obres en paper que es va poder invertir en la digitalització del fons, i que les obres en paper encara tenen vida: “Ara sobretot fem el que anomenem grans obres com ara Joies del modernisme català. Són llibres molt ben il·lustrats i que estan fets pels millors especialistes, i també obres d'artista en edicions limitades, obres singulars amb un mercat reduït i exclusiu.”

Amb un registre mensual de 400.000 usuaris, el directiu preveu reconduir-ne uns milers cap al prèmium: “Necessitem uns 3.000 subscriptors per fer el portal sostenible, però naturalment aspirem a tenir-ne molts més.” Pel que fa a les institucions, les biblioteques, etc., la subscripció es fixarà en funció del nombre d'usuaris.

600.000
entrades
es poden consultar a Enciclopèdia.cat.
39.000
imatges
hi ha penjades al portal Enciclopèdia.cat.

50 anys divulgant la cultura catalana

El Grup Enciclopèdia Catalana celebra 50 anys, un temps que ha dedicat a divulgar la cultura catalana i a mostrar que la cultura universal es pot fer en català. “La va crear Max Cahner tres anys després de fundar Edicions 62; van començar editant tres volums, després vuit i finalment quinze. Cahner en va ser el pare ideològic i Jordi Pujol, l'econòmic”, diu Pèlach. El 1980, quan es va completar la Gran enciclopèdia catalana, va ser tot un èxit: “Aspiraven a tenir 10.000 subscriptors i van arribar als 60.000; aleshores es va apostar per reinvertir el capital i es va crear la fundació, a la qual es va cedir el patrimoni i que actualment vetlla, a través d'un patronat, perquè es compleixin els objectius fundacionals.”

El 3 de desembre se celebrarà l'aniversari al Palau de la Música Catalana, amb l'espectacle Llum de paraula, una mixtura entre paraula i art.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a