La força del vent

Va ser tota una sorpresa, no m'ho esperava pas”, explica l'escriptora reusenca Marta Magrinyà quan recorda què va sentir en rebre la trucada de l'alcalde, Carles Pellicer, per proposar-li fer el pregó de la festa major de Sant Pere d'enguany. “Encara no el tinc escrit però el tinc al cap”, avançava l'autora fa uns dies. En una entrevista concedida al programa de La Xarxa La tarda, que s'emet de dilluns a divendres a Lanova Ràdio, Magrinyà va exposar els detalls del seu darrer treball publicat, La força del vent (Cossetània Edicions). “Està anant molt bé”, deia.

En la novel·la, la reusenca evoca com era la capital del Baix Camp a finals dels anys cinquanta. “Era el Reus dels meus avis; per inspirar-me a l'hora de descriure'l tan sols he hagut de recollir els records de molta gent que m'envolta”, indicava. La narració presenta una sèrie de personatges “castigats” atrapats en una societat “grisa”. En aquest sentit, Magrinyà destaca el paper de la dona. “Estava totalment acceptat que la dona fos menyspreada”, lamentava.

Un cop l'acció avança, els secrets amagats es descobreixen i la passió domina decisions i reaccions. “El vent, tan habitual a Reus, l'associo a la màgia, als sentiments de les persones”, raonava. “I jo el relaciono amb una certa rauxa dels reusencs, que ens empeny a tots”, prosseguia. Llaços secrets, publicada dos anys enrere i ambientada al Reus dels anys quaranta, també va servir a Magrinyà per dibuixar un context i una ciutat que ens poden semblar “llunyans, però que no ho són tant”.

El 2016 està sent un bon any per a Magrinyà. La força del vent va ser un dels llibres més venuts del passat Sant Jordi a la ciutat, al costat dels de diversos mediàtics. “És una gran satisfacció, i encara més perquè de vegades la teva gent et mira amb lupa”, revelava a les ones. I, a més, està contenta pel fet d'haver pogut donar a conèixer Reus als lectors d'arreu del país.

“És un honor, un privilegi”, subratllava en sortir novament el pregó de Sant Pere a la conversa. “M'ha sorprès de quina manera m'ha arribat a emocionar”, admetia. Una de les coses que més il·lusió li fan és poder encendre la Tronada. “Quan la veus et poses a la pell de qui hi ha a dins de plaça”, indicava. Per tant, la redacció de l'escrit que ha de donar la benvinguda a la festa de la ciutat és “una responsabilitat.”