Societat

La innovació, en clau de país

El sector reclama el disseny d'un model propi per a Catalunya que el porti a ser referent Finançament i coordinació del coneixement, els més immediats

Finançament i coordinació del coneixement, dos dels grans reptes
Enllaçar recerca i innovació perquè els projectes no acabin en l'oblit
Cal impulsar els sistemes ‘start-up' i les universitats d'excel·lència
Els inversors han d'estar disposats a nedar sense guardar la roba

Catalunya disposa d'una àmplia xarxa de centres de recerca i investigació, amb excel·lents professionals, una indústria tradicional que es recolza en la innovació per millorar en competitivitat i créixer, i nombroses empreses emergents que obren nous camins amb la tecnologia en sectors clau per a l'economia catalana com ara el biomèdic, el farmacèutic i l'automoció.

Fins al 2012, pel que fa a recerca, desenvolupament i innovació, Catalunya estava situada al mateix nivell que altres regions europees avançades, i molt per sobre de l'Estat espanyol. Fins a aquell any, la producció científica del país representava el 30% del total de l'Estat i el 3% de la Unió Europea. La crisi, però, va dallar els avenços aconseguits en aquests camps i va provocar un retrocés del qual Catalunya encara no s'ha pogut recuperar. La crisi va fer caure la inversió privada un 1,2% i la procedent de fons de capital risc, fins a un 17%. Les dificultats per arribar al finançament privat, el feble apropament entre empresa i entorns de coneixement i l'aversió al risc dels inversors són només alguns dels entrebancs amb què s'ha de bregar constament en aquest sector.

Però, quin és l'estat de la innovació a Catalunya? Aquesta qüestió va centrar l'anàlisi dels convidats al debat Converses amb el Banc Sabadell, programa gravat dilluns passat i que El Punt Avui Televisió emetrà demà a les 10 del vespre. Com a convidats al debat, hi van assistir Enric Canela, catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona; Lluís Rovira, director de la institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Cerca); Antoni Maria Grau, director general d'Indústria del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat; Francesc Subirada, director associat del Barcelona Supercomputing Center; Maribel Berges, directora financera i membre del consell de Spherium Biomed, del Grup Ferrer, i Francesc Fajula, director d'innovació de Banc Sabadell.

Només indicadors

El nombre de patents que se sol·liciten en un país és un dels indicadors del seu nivell de recerca i innovació. I les demanades a Catalunya no arriben a l'1% del total de la Unió Europea. Un dels principals motius, segons el director general d'Indústria, és que “som un país de petites i mitjanes empreses i, en el cas que s'hagi de defensar una patent, el cost per a aquestes empreses és realment inassumible”.

Tanmateix, Grau destaca el fet que precisament “són les pimes, les que estan intentant entrar en una dinàmica d'innovació continuada, que els permeti situar-se al capdavant”. Aquesta escassa sol·licitud de patents per part de les pimes contrasta, segons Rovira, “amb les empreses tecnològiques, fonamentades en la recerca, que tenen a Catalunya un nivell de patents equiparable a qualsevol dels espais de recerca del món”.

La innovació requereix temps per desenvolupar-se, i a Catalunya encara és una ciència jove. “Tot just fa unes dècades que es va impulsar el sector i, malauradament, la crisi el va estroncar”, intervé Subirada. Després d'asseverar que “la recerca i el desenvolupament, a Catalunya van bé”, i la innovació “vindrà després”, Subirada destaca un problema de caire “cultural”, que accelera el ritme del debat. “A Catalunya som molt emprenedors, però no ens agrada el risc. I en això hem de canviar, perquè la innovació és risc”, sentencia, en referència a la por dels inversors de “donar” sense embuts els diners.

La qüestió, segons Fajula, és entendre que “innovació és convertir coneixement en negoci”. Per ell, “és essencial que els centres de recerca tinguin al seu voltant universitats d'excel·lència” per “atreure talent”. Les start-ups, i no pas les grans empreses, són les que fan una innovació “disruptiva, que trenca models de negoci”, destaca el director d'Innovació de Banc Sabadell, que advoca per “seguir empenyent ecosistemes d'startup i universitats d'excel·lència” per esdevenir un país de referència en aquestes qüestions.

La universitat de Stanford, a Califòrnia, l'ecosistema innovador de Boston o models empresarials com ara Google i Microsoft s'imposen com a referents mundials, però ni el nivell de finançament ni de gestió de la recerca, ni tampoc la mentalitat dels nord-americans poden ser aplicats arreu. Berges, però, alaba la força emprenedora dels fundadors de Google o Microsoft, que, malgrat l'èxit obtingut, mai han volgut vendre-les, i avui dia s'han convertit en autèntics referents mundials. “Nosaltres –afirma Berges– també hem de ser capaços de tenir aquest punt d'ambició per crear empreses i fer-les créixer fins a convertir-les en referents.”

Tot i que hi ha desig de millora, el desenvolupament de la recerca i la innovació a Catalunya és positiu. En primer lloc, segons Rovira, “la tecnologia i la innovació són factors de competitivitat”, i ho demostra el fet que “les nostres empreses estan exportant bé, i en això la tecnologia hi té alguna cosa a veure”. En segon lloc, continua Rovira, “del 2011 al 2013, anys en què més va impactar la crisi, es va mantenir amb tendència a incrementar-se el 20% d'ingressos procedents del sector privat”.

Per Rovira, l'aspecte més negatiu correspon a l'administració pública: “Potser allò que ens ha mancat, però que ara comencem a tenir i va en la bona direcció, és un cert suport públic en l'estadi inicial. No hem sabut aprofitar tot l'ecosistema d'institucions que tenim”.

Allò que es considera urgent és establir un model per a la innovació a Catalunya. Subirada apel·la a impulsar el model Barcelona d'innovació abans que importar-ne altres d'èxit però forasters i difícilment clonables. Explica: “Ho hem de fer segons creiem nosaltres, aprofitant els avantatges interessants que tenim, com ara la imaginació, la flexibilitat, la implicació social de la nostra ciutadania, el nivell de disseny i la qualitat de vida.” En aquest sentit, Canela remarca el fet que “Catalunya no ha tingut mai una unitat de comandament que relacioni innovació i recerca”, motiu pel qual “molts programes o projectes han acabat als prestatges”. I conclou afirmant: “Ens ha faltat constància.”

Catalunya té prestigiosos centres de recerca, però els joves talents fugen. Aquest, apunta Berges, és un dels reptes que s'han d'afrontar. “Ens hem de plantejar reduir l'atur i donar oportunitats a la gent que estem formant. Certament hem millorat en els darrers quinze anys, però necessitem fixar una o dues prioritats com a màxim i tirar-les endavant amb un gran acord social i polític.” També per Grau aquest és un dels punts clau. “Tot el sistema ens serveix de poc si no aconseguim traduir aquest coneixement en major facturació de les empreses, de més valor afegit i creant més llocs de treball.”

Fer partícips les empreses de l'ecosistema de recerca i innovació esdevé vital per equilibrar el sistema, “excessivament impulsat des de l'oferta de coneixement i no tant des de la demanda”, indica Grau, que aconsella “posar més l'accent a apropar el dinamisme de les empreses a la capacitat de generar coneixement”. I explica que aquest és l'enfocament d'Eurecat, un nou centre de referència creat pel govern a partir de l'agregació dels centres de tecnologies avançades i que té com a objectiu ordenar l'oferta tecnològica per a les empreses. “S'ha de fer un esforç suplementari per apropar les empreses a aquests centres i a les universitats”, opina Grau.

El finançament i la coordinació del coneixement són, a la fi, dos dels grans reptes. Pel que fa al primer, Canela advoca per considerar el model que s'aplica als EUA o Israel, on el suport públic és notori. “A Catalunya –afirma– falta aquesta estreta relació”. Per Subirada, la qüestió rau a acceptar el risc en sentit ampli, mentre que Fajula concreta que “la millor manera d'injectar diner públic per fomentar la innovació és via capital risc, amb criteris de gestió privada”.

Com a pas previ, Rovira anima el govern a “endreçar el panorama intern i fer-nos atractius a la inversió que ve de fora”. Una idea que Canela també abraça, i proposa “la creació d'una estructura que coordini el sector públic i el privat”. Perquè, diu, “de capital risc n'hi ha més ara, però és de poc risc”.

Les tecnològiques tenen un nivell de patents equiparable a qualsevol dels espais de recerca del món
Lluís Rovira
director de la institució dels centres de recerca de catalunya
Som un país de pimes i el cost de defensar una patent és, per a elles, força inassumible
Antoni Maria Grau
director general d'Indústria del departament d'Empresa
De capital risc n'hi ha molt més ara que abans, però és un capital de poc risc
Enric Canela
Catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la UB
Catalunya no ha tingut mai una unitat de comandament d'innovació i recerca
Enric Canela
Catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la UB
És essencial que els centres de recerca tinguin al seu voltant universitats d'excel·lència
Francesc Fajula
Director d'Innovació de Banc Sabadell
Les ‘start-ups' i no les grans empreses són les que fan una innovació disruptiva
Francesc Fajula
Director d'Innovació de Banc Sabadell
Allò que ens ha mancat, però que ara comencem a tenir, és suport públic inicial
Lluís Rovira
Director de la institució dels Centres de Recerca de Catalunya
Hem de fer el nostre model aprofitant els avantatges que tenim, que són molts
Francesc Subirada
Director associat del supercomputing center
Hem d'abordar reduir l'atur i donar oportunitats a la gent que estem formant
Maribel Berges
Directora financera i membre del consell dE Spherium biomed
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia