Opinió

LA GALERIA

Mossèn Narcís

Quan morí Dalí mossèn Narcís va fer un sermó plurilingüe, perquè era un entusiasta poliglot

Sembla com si m'hagués empaitat tota la vida o quasi: al seminari (pre)conciliar de Girona el vaig tenir de prefecte que em/ens vigilava i després va ser un dels superiors de la casa. Va estar uns anys de rector a Calella de la Costa, on tinc tota la família. Després fou el titular de la meva parròquia a Figueres, finalment des de Castelló d'Empúries em demanà algunes col·laboracions i, instal·lat un servidor a la Garrotxa, teníem contacte a través d'amics comuns. Va ser un d'aquests amics que dilluns al matí m'assabentava de la seva mort. Mossèn Narcís Costabella ha mort en plena feina i amb el cap ple de projectes per als seus feligresos i per a la seva catedral-basílica de l'Empordà, temple que obrí del tot als castellonins que ara el tenen com a seu, més que mai.

Quan morí Salvador Dalí (gener del 1989), ell era rector de la parròquia de Sant Pere de Figueres, on se celebrà el funeral del pintor, i mossèn Narcís va fer un sermó plurilingüe, perquè era un gran aplicat i entusiasta poliglot; ja al seminari li dèiem mossèn Pentecosta. Recordo que en aquell temps (els anys cinquanta del segle passat) parlava anglès, francès, alemany, italià, rus i neerlandès, a més dels obligatoris castellà, llatí i grec del pla d'estudis de la santa casa gironina. El dia de l'enterrament de Dalí, a l'hotel de Figueres on jo treballava hi havia hostatjats dos membres de l'Académie Française: Jean d'Ormesson i Louis Pauwels, a qui vaig sentir parlar del sermó que mossèn Narcís havia fet a la missa d'enterrament. Hi havia també Jorge Semprún, aleshores ministre de Cultura a Madrid, i tots s'admiraven de la correcció, perfecta dicció i coneixements lingüístics del predicador; jo els escoltava des de l'altra banda del taulell del bar, on simulava comprovar tiquets de caixa. Anys després, rector de Castelló d'Empúries, a l'estiu celebrava unes misses molt concorregudes per turistes, alemanys i francesos sobretot. Trobar-se a la basílica de Santa Maria de Castelló, al cor de l'Empordà, i sentir cantar d'una manera exquisida Danket dem Herrn, denn er ist gütig feia una certa impressió, no sabria què dir-hi. Ben diferent d'aquell dia, fa anys, que vaig anar a missa a la Immaculada de Figueres, també al cor de l'Empordà, un diumenge al migdia i vaig sentir que el celebrant la començava així: “En el nombre del Padre, y del Hijo...”. Gràcies per tot, mossèn Narcís. Adéu. Ja t'enyorem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.