Manipulacions lògiques

Els meus alumnes –en aquest 2n trimestre– acaben de fer un examen de lògica: hi havia exercicis de lògica formal moderna i altres de tipus més aristotèlic: la sil·logística. La Sra. Ferrer publica una carta contra el govern (diumenge 5 de febrer) on s'empatolla en terreny filosòfic.

Malauradament, però, ens intenta manipular de la manera més trista que conec: donant-se-les d'assabentada.

La lògica no és una poca-soltada: té certa sofisticació i no pas qualsevol cosa que sembli un sil·logisme correcte ho és: de fet només vint-i-escaig dels 256 modes possibles de sil·logisme són correctes. Els altres s'anomenen fal·làcies, i ens en proposa una d'elles en la seva carta.

El primer argument que escriu té tres proposicions que encaixen: correspon al mode que els medievals van anomenar Darii, de la 1a figura del sil·logisme. En canvi, el que empra per atacar el govern del nostre país és una presa de pèl, una fal·làcia tant formal (perquè ni hi ha terme mitjà ni ús adequat de les lleis lògiques pel que fa a quantificadors, elements modals, etcètera) com també material: vol generar por, i és ben típic i anomenat, ja es coneixia com un fals argument ad baculum o ad populum. És una manipulació ben típica dels mals polítics, els populistes. Potser el govern del meu país ho fa malament, però de segur –i si fos així– que no seria pas resultat de la lògica errònia de la Sra. Ferrer. És el que hi ha: ho sento.

Potser si estudiéssim més i millor filosofia, amb 3 horetes setmanals en lloc de només dues a 1r de batxillerat...