pallars sobirà
La vinya avança al Pirineu amb cinc mil ceps més a Sort
La plantació fa quatre anys de ceps al Pallars, la Cerdanya i Andorra comença a donar resultats positius, segons els productors
Els cellers busquen alçada per eludir el canvi climàtic
L'experiència de recuperar el cultiu de la vinya a les zones d'alta muntanya continua amb la plantació de cinc mil ceps més durant aquest any a uns mil metres d'altura al Pallars Sobirà. Ho ha anunciat el celler Batlliu de Sort, una iniciativa vitivinícola iniciada el 2008 i que intenta obrir-se camí en un terreny fins ara poc explorat a Catalunya: el vi produït a l'alta muntanya.
No són els únics. El celler Torres, de Vilafranca del Penedès, també des del 2009 ha començat a plantar vinya, en aquest cas a Tremp (Pallars Jussà), a 900 metres sobre el nivell del mar, per tal d'explorar els resultats de la producció en la zona pirinenca i prepirinenca. El celler Torre del Veguer, de Sant Pere de Ribes, ha fet el mateix a la Cerdanya.
A Andorra, Mas Berenguer va plantar el 2008 vinya en cotes altes i en la darrera verema va recollir 1.400 quilos de producció.
“En el nostre cas estem molt satisfets del resultat”, expliquen els socis de Batlliu de Sort, “el raïm madura bé, hi ha menys llum i menys fred i la verema es pot allargar fins entrat el mes d'octubre, cosa que afavoreix una millor maduració que en cotes baixes”. Els socis són quatre joves pallaresos que fins llavors no havien tingut relació amb el negoci del vi: Josep Maria Rabasa, Guillem Puras i els germans Ramon i Aleix Aytés, aquests dos últims vinculats prèviament al sector de la restauració pel negoci de la família, l'hotel Pessets de Sort. Assessorats per dos enòlegs amb experiència en l'àrea del Somontano, a tocar del Pirineu d'Aragó, van decidir començar amb pinot noir i riesling. Van plantar 5.600 ceps l'any 2008 i han mantingut el ritme de plantació cada any. De la verema de l'any passat n'han tret unes 2.200 ampolles de vi blanc i 800 de vi negre, amb l'etiqueta de la DO Costers de Segre, una producció petita però que el celler confia a anar fent pas a pas més gran. Aquest 2012 pensen ampliar amb 5.000 ceps més, tots a l'àrea del Batlliu de Sort, un sector de prats que baixen fins a la Noguera Pallaresa amb suaus pendents. “Per la seva disposició geogràfica hi ha temperatures més càlides i resguardades que en altres indrets de la comarca”, apunten.
L'Incanvi supervisa amb interès les experiències de producció de vinya en zones d'alta muntanya i ho aprofita per recuperar espècies autòctones. Al Batlliu de Sort hi tenen plantades sis varietats en recuperació i a Tremp l'Incavi també manté un projecte per estudiar el resultat de la vinya en cotes elevades.
LA FRASE
Esquivar el canvi climàtic
A Itàlia els productors estan plantant vinyes als Alps i a Alemanya i Àustria també han començat a produir en zones de muntanya. L'augment de la temperatura mitjana de les darreres dècades fa sospitar als tècnics vitivinícoles que en el futur caldrà pujar la cota per compensar aquest escalfament, que provoca cicles de maduració ràpids. L'Incavi està analitzant de prop les experiències que s'han engegat darrerament al Pirineu i de moment el resultat és satisfactori.
A Andorra és on es troba un dels cellers amb més experiència en vinya d'alta muntanya: la Casa Beal, que fa 26 anys que va començar a plantar els primers ceps al poble de Nagol (Sant Julià de Llòria), a uns 1.100 metres d'alçada. Actualment produeix uns 3.000 quilos de raïm per verema.