Cap?

Un dels mots més polisèmics del català és aquest monosíl·lab que només hauríem de perdre de tant en tant. La millor manera de mostrar-ne la polivalència és reproduir aquell embarbussament que fa “en cap cap cap el que cap en aquest cap”, que llueix la triple identitat adverbi-nom-verb. Al Pallars encara hi afegeixen un ús que va inspirar una curiosa endevinalla a l'escriptor Pep Coll: “Tots els catalans ho fan amb els peus, però els pallaresos ho fem amb el cap. Què és?”. La resposta és la negació, perquè resulta que els pallaresos reforcen les frases negatives que jo faria amb pas (no ho sé pas) amb el cap, i diuen: no ho sé cap. Si m'hi encaparro, avui, és per convidar els lectors d'aquest suplement a visitar el web de micromecenatge Verkami.com, perquè fins al 3 de març encara poden ajudar a finançar (i obtenir un exemplar) el segon volum de la suggestiva Enciclopèdia paremiològica del cos humà, de Víctor Pàmies. Aquest paremiòleg ja va publicar mitjançant micromecenatge un primer volum amb dites sobre l'ull (Amb cara i ulls) i ara es proposa publicar En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap, amb vora 1.500 dites sobre el cap. Jo ja m'hi he apuntat, a l'espera que baixi anatomia avall, cap al cor i més enllà.