Ni el tercer, ni el quart

Expliquen, des de la Coordinadora d'ONG Solidàries gironina, que el pressupost que l'Ajuntament de Girona destinava a la cooperació s'ha retallat un 51%. Fa uns mesos, ja ens van fer saber que la reducció de la Diputació havia estat del 41%, i la de la Generalitat del 55%. Ja hem entès quines són les noves regles i ja sabem que a l'interior d'aquesta tempesta perfecta la solidaritat té poc espai. Tampoc n'hi tenen els compromisos electorals i el respecte a les lleis aprovades pel Parlament, com la que estableix que, a partir del 2010, s'havia de destinar a polítiques de cooperació el mític 0'7%. Aquí tot és relatiu: també les lleis. La tisorada de l'Ajuntament gironí expressada en euros és de 177.000. És molt? És poc? No ho sé, però potser, per copsar-ho, podem utilitzar com a unitat de mesura els 200.000 euros que va costar la il·luminació nadalenca. En l'actualitat, sumits com estem en la densíssima boira de la crisi, a les administracions els resulta fàcil escapçar les partides de cooperació. Primer els d'aquí, sembla acceptar la majoria silenciosa. Les fronteres es consideren importantíssimes i ho deuen ser sempre que no fem referència al comerç, o als capitals, que han de campar lliures i desinhibits d'una banda a l'altra del planeta empobrint a uns i enriquint als altres. Oblidem-nos de les misèries del món i centrem-nos en les necessitats dels de casa, diuen amb les tisores a la mà. Aquest és l'argument suprem, la raó definitiva que permet aplicar a la partida de cooperació (encara que siguin quasi sempre quatre engrunes irrellevants) les retallades més brutals de tots el pressupostos públics. És un argument poderós, en efecte, però també és un argument abstracte, gasós, que no es concreta. El que s'escatima al tercer món mai es destina al quart. I és per això que Catalunya, que havia estat un model humil però vital de cooperació, s'ha situat a la cua de la Unió Europea en cooperació internacional però també en educació, sanitat i polítiques públiques. Probablement perquè el compromís solidari, les preocupacions ètiques i la recerca per la justícia social, terres endins o mars enllà, sorgeixen del mateix indret i provoquen la mateixa cremor d'estómac, els països amb una societat del benestar més avançada són també els que inverteixen més recursos en cooperació. Dinamarca, Noruega, Suècia, Països Baixos i Luxemburg compleixen amb el 0'7%. Gran Bretanya i França no han fet reduccions sensibles argüint raons morals i pensant, probablement, en raons estratègiques. A aquest país impossible hi dediquem 3 euros per persona i any mentre que a la despesa militar, per esmentar un altre exemple aleatori, n'hi destinem 374. Tancaran entitats, se suspendran múltiples activitats de les que expliquen les raons històriques i polítiques de les desigualtats, se suspendran programes i s'abandonarà els dèbils llunyans sense atendre els dèbils propers, però no en culpin l'economia, és la ideologia. Sempre ho és.