L'avantpassat de l'ordinador

L'ENTORN DEL LLOC DE FEINA. El Mnactec ha recreat la manera com estaven disposats els equips informàtics els anys 60. L'operador que en sabia més duia la consola, hi havia un altre empleat encarregat de les fitxes i un altre, de les cintes que s'havien de canviar.

Tenia una memòria de 4 quilobits és a dir només podia emmagatzemar 4.000 números o paraules. Això sí, ocupava 64 metres quadrats. El Bull-General Electric 415, que pertany a la segona generació d'ordinadors a l'Estat, és l'avantpassat més proper de l'ordinador actual. El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec) de Terrassa ha presentat el tercer conjunt d'ordinadors que formarà part de la gran exposició L'enigma de l'ordinador, que s'obrirà el 2010. «És un dels pocs exemples de màquines Bull que existeixen al món», va assenyalar l'enginyer industrial i assessor del Mnactec, Joan Tubau. Si més no, el seu bon estat de conservació el fa únic.

La història d'aquest ordinador comença el 1965, quan es va instal·lar a Barcelona un conjunt Bull-GE 415 a Seresco, una de les empreses pioneres en el sector dels centres de càlcul, fundada a la capital catalana el 1962. Tubau va explicar que l'empresa va haver d'anar a buscar aquesta màquina, que s'havia perdut a Líbia en el seu trasllat. La van trobar al magatzem d'un aeroport enmig d'un ramat de cabres. El Bull-GE 415 formava part de la segona generació d'ordinadors, que es caracteritzava per haver estat construïda amb transistors, tot i que va aparèixer ja a cavall de la tercera, definida per l'ús dels circuits integrats. De fet, va entrar en competència directa amb l'IBM 360, ja de tercera generació, encara que sense arribar a assolir l'èxit.

En comparació amb l'actualitat, el seu funcionament semblava complex, tot i que és el mateix sistema. L'entrada de noves dades es feia a través de targetes perforades, mitjançant la lectora de fitxes, que llegia i classificava la informació i en transmetia les dades a la unitat central, on eren descodificades i més tard inscrites sobre cintes o discs magnètics per ser explotades. La unitat central era un element de trànsit, de coordinació i control del conjunt d'elements perifèrics d'entrada i sortida de dades o de memorització definitiva o provisional de la informació. Efectuava ordres d'entrada i sortida, de manipulació i estudi de la informació, de càlcul o de comandament de les successives operacions. La consola era un element de comunicació de l'operador amb la màquina. A través de les unitats de cintes i de discs, controlades per les unitats de control, s'emmagatzemaven dades dels processos duts a terme per la unitat central. El sistema oferia la possibilitat de fixar els resultats en format paper a través de la impressora per facilitar-ne la lectura.

L'ordinador que es presenta al Mnactec prové d'aquest conjunt inicial i es complementa amb part d'un sistema semblant instal·lat a Seat. D'aquesta màquina se'n van vendre centenars a Europa i Viajes Iberia en va comprar una per al seu ús de promoció turística. Durant el procés de recuperació de la màquina, els tècnics del Mnactec van trobar en un dels armaris un disc de 21 megabytes, considerat com una peça única. «És una relíquia del passat», va assenyalar Tubau.