El govern es planteja reobrir a Madrid el traspàs de rodalies
El Parlament aprova un full de ruta de les infraestructures, al qual el PP no es tanca, i insta l'executiu a dur la demanda a la pròxima bilateral
S'elaboraran balances per avaluar el dèficit inversor de l'Estat en obra pública
La unitat catalana que CiU busca per anar a demanar el pacte fiscal a Madrid podria tenir un avançament amb una altra qüestió no menys cabdal en la carpeta de reivindicacions històriques: el dèficit inversor de l'Estat en infraestructures. L'aprovació gairebé unànime, dijous al Parlament, d'una moció d'ERC que recull l'enèsim full de ruta català amb les grans obres que es consideren prioritàries i imprescindibles per al desenvolupament econòmic del país –en les quals coincideixen tots els grups, fins i tot el PP en gran part, i que són competència bàsicament del Ministeri de Foment–, ha visualitzat l'opció d'un nou front comú nacional, al qual el govern pot mirar de treure rèdit en la pròxima comissió bilateral Estat-Generalitat, que s'hauria de convocar abans de l'estiu per aprovar alguns dels traspassos pendents derivats de l'Estatut.
En la seva agenda, i seguint la moció que insta precisament la convocatòria d'una bilateral per abordar les matèries pendents en infraestructures, el govern prioritzaria la revisió del traspàs dels serveis de rodalies i regionals, dels quals ja té la titularitat des de l'1 de gener del 2010 i el 2011, respectivament, però que CiU sempre ha criticat perquè ni han anat acompanyats de competències sobre les vies, catenària i estacions, ni de la possibilitat real de canviar d'operador, ni s'ha executat més que un esquifit 6% de la promesa inversió de 4.000 milions en la xarxa al voltant de Barcelona. La mateixa ministra Ana Pastor va admetre fa quinze dies, en la seva visita a Catalunya, inversions promeses i no realitzades per valor de 5.748 milions només en actuacions ferroviàries. Dels compromisos i accions reals que en les pròximes setmanes adopti per esmenar-ho –l'executiu té previstes aquests dies diverses reunions amb Renfe i Adif– dependrà en part si la revisió ja es posa damunt la taula en la pròxima bilateral o s'espera un moment millor. Perquè, això sí, el govern ja ha iniciat els temptejos amb el nou executiu a Madrid, i es vol assegurar que té possibilitats reals d'èxit abans de tornar a plantejar obertament la reivindicació del traspàs de la infraestructura.
El que, en tot cas, segur que reclamarà en la pròxima comissió és que s'agilitzin les obres promeses, i la urgència de canviar la llei estatal –ERC ha dit que la vol portar al Congrés– que li permetria treure el servei a Renfe. El full de ruta aprovat pel Parlament, a banda, demana que es creï una comissió mixta Estat-Generalitat perquè defineixi i dirigeixi les actuacions pendents a rodalies, semblant a la que va funcionar amb èxit per fer la T-1 del Prat.
Les altres balances
L'acord parlamentari, en tot cas, va més enllà i reclama al govern l'elaboració d'un informe sobre les balances en infraestructures, que reculli fil per randa els pressupostos liquidats d'inversions en obres públiques a Catalunya “amb relació al conjunt de l'Estat i als països del nostre entorn”, acompanyat d'una “anàlisi comparada sobre la seva rendibilitat social, econòmica i ambiental”. És a dir, les balances fiscals amb el focus en les infraestructures, i amb la possibilitat de posar en evidència l'escandalosa política estatal en aquest àmbit, constatant per exemple les inversions –que el nou govern estatal no té intenció d'aturar, ans al contrari– en línies d'alta velocitat ruïnoses.
No tots els grups, però, interpretaven igual la mesura. Tot just per la possibilitat de fer comparatives, s'hi oposaven el PP i Ciutadans. Per fonts de CiU, però, la nova eina simplement insisteix en el control, que ja es fa, de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que durant set anys determina una inversió de Foment en infraestructures a Catalunya equivalent al pes del seu PIB respecte al conjunt de l'Estat, i que el 2008 va generar el polèmic deute de 759 milions que no es van invertir realment, i que la Generalitat encara no ha cobrat. Per ERC, en canvi, es tracta d'anar més enllà dels set anys i de l'anàlisi estricta de Catalunya, per comprovar si els estàndards d'inversió al país es corresponen amb els d'altres comunitats, i fins i tot els d'altres països europeus.
Tot i el seu vot contrari al full de ruta, després de ser qualificat de “sobiranista”, el PP va admetre que comparteix moltes de les peticions, com ara la necessitat d'invertir en infraestructures ferroviàries, adequar nous accessos als ports de Barcelona i Tarragona, prioritzar el corredor mediterrani, millorar el finançament de la xarxa de transport públic de Barcelona i redefinir –el Parlament va donar tres mesos al govern– el pla director d'infraestructures per adaptar-lo al moment de crisi i establir-hi calendaris més realistes.
Dijous els populars catalans presumien que són els que de debò poden fixar l'agenda a Madrid. Ara s'haurà de veure quina influència real hi tindran.
LA DATA
LA FRASE
El PP, obert amb els ports i aeroports
El text aprovat expressa el “desacord” del Parlament amb dues de les primeres decisions de la nova ministra: la “dispersió de prioritats” en matèria ferroviària, després que diluís la de l'eix mediterrani en tornar a plantejar la travessia central pirinenca, descartada per la UE a l'octubre, i la suspensió “unilateral” del concurs per a la gestió de l'aeroport del Prat. Tot i això, dijous els populars es mostraven oberts a negociar nous sistemes de gestió, menys centralitzats, per als ports i aeroports catalans, si bé la seva aposta és per la gestió privada. Els altres grups, inclòs el PSC, insisteixen en la seva transferència total o, almenys, la fixació de models en què la part catalana tingui un paper determinant i majoritari, sobretot al Prat.
