Una veu que reneix

Concepció Carreras (1893-1961) va ser “una poeta enamorada de l'amor i de la poesia”, en paraules de la professora Mariàngela Vilallonga, que ahir va presentar a la Fundació Valvi de Girona el llibre Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula, una antologia poètica d'aquesta poeta olotina “injustament oblidada”, fruit del treball i la passió de Carme Ramilo, que va ser alumna de Vilallonga a la UdG. En certa manera, va ser un acte de reconeixement de mestratges, perquè Vilallonga va demanar també opinió sobre una de les seves referències a textos d'autors clàssics grecollatins –la influència dels quals veu clarament en l'obra de Carreras– a la seva professora de llatí, Dolors Condom, que es trobava entre el públic, on també hi havia una emocionada antiga alumna de Concepció Carreras, la senyoreta Conxita, que va ser una entregada mestra i professora de música. Una dona avançada al seu temps que, prescindint dels absurds tabús del seu temps, va posar junts nens i nenes per representar les seves peces teatrals, i que aconseguia que els seus alumnes somriguessin en plena Guerra Civil.

“Anava molt al seu aire”, recordava ahir sobre ella la seva neboda, Roser Carreras, que conserva cartes, poemes i notes manuscrites de l'arxiu personal de la seva tia, que ha posat a la disposició de Carme Ramilo, per reconstruir la vida i l'obra d'aquesta gran dona, que gairebé no va sortir d'Olot, com la seva obra, però que va viure intensament “de cara endins”. “La seva poesia mereixia traspassar fronteres”, va dir Ramilo. “Per a mi ha estat un enamorament poètic total.”

Gràcies a aquesta exhaustiva antologia –inclou pràcticament tota la seva obra poètica, 304 poemes, i només hi falten algunes mostres de la seva prosa–, editada per la Biblioteca Fundació Valvi de Curbet Edicions, és possible tornar a escoltar, mig segle després de la seva mort, la veu poètica de Concepció Carreras, “amb una llengua genuïna i una gran riquesa lèxica i metafòrica”, segons Vilallonga.