Economia

En el camí correcte

L'aprovació del segon paquet d'ajuda a Grècia continua el seu curs sense sobresalts. El parlamente grec va aprovar el bescanvi de deute en mans d'inversors privats així com exigències d'última hora de la troica. Mentrestant, els parlaments d'Holanda, Alemanya i Finlàndia també van aprovar la seva participació en el rescat (encara faltaria Àustria, però no esperem més problemes). El lliurament dels diners es farà en dues tongades per preservar la pressió sobre Grècia.

Esperem que amb això es continuï guanyant tranquil·litat, però a Irlanda han obert un nou front en decidir sotmetre a referèndum la seva adhesió al Pacte d'Estabilitat Fiscal. Les expectatives d'aprovació són incertes (les enquestes publicades indiquen un suport del 40%, en contra del 36% i un 24% d'indecisos) i, de fet, el 2008 Irlanda ja va rebutjar, per referèndum, el tractat de Lisboa i el va aprovar 18 mesos més tard.

El referèndum no serà crític ja que el pacte només requereix la ratificació de 12 dels 17 membres de la zona euro (tot i que per a Irlanda, implicaria no tenir accés a les ajudes del MEDE –mecanisme permanent d'estabilitat financer europeu–). Però generaria bastant de soroll (de fet, l'anunci del referèndum va tenir com a primera conseqüència una caiguda en el canvi d'euro a dòlar que es va recuperar més tard), sobretot si considerem les eleccions a l'Estat francès (entre abril i maig) i la intenció del candidat socialista (liderant els sondejos) de revisar el pacte. Mentrestant, a Portugal el dimarts la troica va donar el seu vistiplau al desemborsament del quart tram d'ajudes al país si bé va advertir sobre la necessitat d'implementar més ajustaments i accelerar la implantació de les reformes.

Alhora, la situació per a l'Estat espanyol se centra en la relaxació dels objectius de dèficit. En aquest sentit, l'objectiu fixat divendres del 5,8% hauria de ser pres de positivament, i tot i que Brussel·les ho ha de ratificar al maig, és un objectiu viable i hauria d'alleujar la pressió sobre el creixement. L'última subhasta de liquiditat a tres anys del BCE (adjudicació de 529.000 milions d'euros, 100.000 milions d'euros nets més que en la subhasta anterior), el manà que estàvem esperant hauria de tenir impacte positiu des d'ara, sobretot en el sector bancari i en els indicadors de risc (les primes de risc i els CDS han retallat en els perifèrics una mitjana de 25 punts bàsics i 20 punts bàsics respectivament, més en els trams més curts i sobretot a Itàlia, seguit de l'Estat espanyol i francès). La nova aportació de liquiditat del BCE i la fusió dels fons de rescat europeus i una relaxació moderada dels objectius de dèficit podrien contribuir a una relaxació més gran de la prima de risc i permetre que l'Estat espanyol recuperi part del pitjor comportament dels últims mesos en relació amb Alemanya i l'Estat francès.

D'una altra manera, el risc sistèmic europeu continuaria contingut però difícilment es continuaria reduint a curt termini, seria l'únic catalitzador la millora de les dades macroeconòmiques mundials, i afavoriria els actius d'aquests últims en relació amb els perifèrics. Si amb aquestes premisses l'Estat espanyol no s'uneix a la “festa del risc” a Europa, caldrà continuar esperant però mentrestant, les apostes se centren en els dos bancs grans (Santander i BBVA), Repsol (a l'Argentina de moment s'allunya el risc de nacionalització, que d'altra banda veiem impossible), OHL, Ferrovial, Abertis, Acerinox i Jazztel, entre d'altres.

Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup banc Sabadell

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.