El bisbe de Solsona

Diumenge passat, Mireia Roureda va publicar en aquest diari una entrevista al bisbe de Solsona, Xavier Novell, i tot i que ha passat una setmana sencera encara és l'hora que m'hagi refet de la lectura.

Hi deia el bisbe més jove de Catalunya i Espanya que ell no és catalanista. Caram. Coneixíem els refractaris al nacionalisme, al sobiranisme, a l'independentisme, però al catalanisme? Pompeu Fabra diu que catalanisme és una devoció a les característiques i interessos nacionals de Catalunya. No és compatible la devoció religiosa del bisbe català amb la devoció per les característiques i els interessos del país? No li caben, dues devocions? Una exclou l'altra? Diu que tampoc és espanyolista. Què és, doncs, el bisbe de la seu de Solsona? Un holograma com el que surt projectat sobre l'absis de Sant Benet de Bages?

El bisbe Novell desmentia tot seguit que ell fos contrari a l'esperit i la lletra del concili Vaticà II, com es veu que hi ha gent que sospita, i perquè es veiés que és un home contemporitzador de mirada panoràmica afegia que igualment se sent deutor del concili de Trento. Com que cada concili es convoca per corregir o anul·lar l'anterior, jo em pregunto com s'ho fa el bisbe Novell per ser trentí i vaticanista a la vegada, que seria com ser fidel als Principios Fundamentales del Movimiento i haver jurat la Constitució que els dissol. Els feligresos de Solsona deuen estar ben distrets, quan el seu bisbe fa missa: ara deu parlar en llatí i ara en català; ara la deu oficiar d'esquena i ara de cara; ara deu defensar la inquisició i ara la deu abominar; ara deu declarar anatema la llei de la gravitació universal, ara hi deu caure rendit als seus peus. Ha de ser cosa d'anar-hi i veure-ho.

Riem, riem, però aquests són els bisbes joves, trempats i amb barbeta que l'Església dirigida per Benet XIII i Rouco Varela ens destinen perquè pasturin i condueixin al corral les ovelles de la catalana terra. Solsona, el petit bisbat, ha propulsat bisbes de molta influència. Ara recordo Tarancón, un dels agents que va fer possible la transició democràtica. Em sembla que d'en Novell també ens en recordarem. Arribarà lluny, que és exactament on vol arribar.