La llengua no es toca més que fins ara

Una resolució sobre immersió lingüística del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) redactada en castellà deixa bastant clar quin és el grau de fortalesa de la llengua pròpia. Potser en atenció a aquesta evidència l'alt tribunal català va decidir ahir que no li correspon determinar si el model d'immersió lingüística és el que cal a Catalunya i va limitar-se a dictaminar que el sistema educatiu ha de tractar individualment els casos que demanen l'educació en llengua castellana. Una decisió que manté oberta una porta que ja era oberta des de la controvertida sentència del Tribunal Suprem del desembre del 2010, que incorporava la doctrina del cop del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, garantint el dret que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu.

Amb aquesta resolució, la situació és on era: la immersió lingüística en català està garantida mentre el Tribunal Suprem no aclareixi l'ambigüitat del significat d'introduir el castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu. No és cap pas enrere, doncs, tot i que manté en fals un model que fa dècades que ha demostrat la seva utilitat i la seva eficàcia en el marc d'un clima de convivència només alterat per l'ultranacionalisme d'una minoria espanyola que no tolera que Catalunya pugui ser un país normal on l'escolarització es faci en la llengua del propi país. Les institucions catalanes, els partits que considerin que el català és alguna cosa més que una relíquia folklòrica i la societat civil han de continuar amb la guàrdia alta fins que s'aconsegueixi definitivament, per la via que convingui, dotar la llengua de la mateixa protecció legal que la de qualsevol altre país.