Refugiats nuclears
Els evacuats no saben fins quan hauran d'estar en cases provisionals ni quan cobraran la indemnització de Tecpo
El govern nipó estudia nacionalitzar l'operadora elèctrica, que no pot assumir les pèrdues milionàries
La societat civil japonesa prepara per demà una gran manifestació antinuclear a la ciutat de Fukushima
El periodista TomohikoSuzuki ha demostrat en un llibre la relació de Tepco amb la màfia japonesa
Muzumi té 23 anys i era dependenta en un supermercat de Namie, una població que avui està dins de la zona d'accés prohibit de 20 quilòmetres al voltant de la danyada central nuclear de Fukushima. Amb el terratrèmol, el tsunami i la crisi nuclear va perdre la casa i la feina. Un any després, continua sense treballar i viu en una casa provisional a Koriyama, a 60 quilòmetres de la central. La casa és un bungalou de fusta força acollidor però molt petit, “d'altres han tingut menys sort i els ha tocat un de metàl·lic”, diu. Es queixa que hi fa molt fred, però sobretot està molt enfadada perquè no sap fins quan s'hi haurà de quedar. El govern japonès li “ha promès” dos anys i no sap com agafar-s'ho.
“Tepco [l'operadora de la central] no ha donat senyals de vida. Són molt lents i no poden gestionar els problemes”, afirma. “Estic rebent un petit subsidi de 700 euros per viure, però no sé res de la indemnització [de 10.000 euros per habitatge] que ens van prometre –continua–, i no et donen res de res si no ho sol·licites tu i omples un munt de formularis, i després ells ho han d'aprovar”, remuga. “El govern tampoc està pagant res. Tot el què tenim a dins de les cases és de la Creu Roja”, conclou.
Des de la catàstrofe de fa un any, Muzumi s'ha dedicat a recollir animals perduts dins de la zona evacuada. Amb cinc persones més, han muntat una pàgina web que ajuda els amos a trobar els seus animals domèstics. També entren a l'àrea restringida per alimentar els que s'han de quedar a dins, com les ovelles del senyor Mizma, que viu en un prefabricat minúscul en un campament d'una zona industrial d'Iwaki.
Mizma és un home gran, viudo. Sense les ovelles, ha de treballar de peó per a una empresa de construcció que està reparant les línies elèctriques al voltant de la central. Diu que a la casa provisional hi està “així així”. Al menjador i dormitori de 4 metres quadrats té una fotografia aèria de la seva granja, que ensenya amb orgull. Està molt content que Muzumi tingui cura de les ovelles: “Almenys no es moren de gana.”
L'operadora Tepco ha demanat al govern japonès que l'ajudi econòmicament per fer front a les indemnitzacions del evacuats, que sumen 15.800 milions d'euros. El govern, per la seva banda, ha exigit la dimissió de tot l'equip directiu i possiblement la setmana que ve farà pública la nacionalització de la companyia. Una operació, però, controvertida perquè no es faria per mitjà d'una llei, sinó de l'adquisició de la majoria d'accions. Algunes veus alerten que així, persones de l'antiga direcció podrien quedar-se a l'empresa amb càrrecs diferents.
Fa anys, a causa d'un problema amb un reactor –de la central de Fukushima–, el director de Tepco va ser obligat a dimitir. Actualment, però, és el president de l'operadora. La nacionalització seria, a més, un nou càrrec econòmic per a un país amb un deute públic superior al 200%.
Vincles amb la ‘yakuza'
La construcció de les cases provisionals la va pagar el govern. Però, també aquí, hi ha crítiques serioses. El periodista Tomohiko Suzuki, que es va infiltrar a Tepco i va treballar-hi durant un mes l'estiu passat, ha denunciat –i demostrat– la relació de la companyia amb la màfia japonesa i ha assenyalat que el cost de la construcció de les cases provisionals ha estat pràcticament el mateix que aixecar edificis definitius, també per la implicació del crim organitzat de la yakuza. Suzuki denuncia en el seu llibre Yakuza nuclear, presentatrecentment, que el grup de pressió de l'energia nuclear al Japó és “un conglomerat de polítics corruptes i buròcrates a l'ombra de la indústria nuclear”.
Mentrestant, a la prefectura de Fukushima, els veïns intenten portar una vida tan normal i segura com és possible, i s'han organitzat per aconseguir-ho. Un dels moviments més forts i populars és el de les Mares de Fukushima, que es reuneixen en escoles per coordinar protestes i compartir temors. Les dones denuncien que no tenen prou informació per protegir els fills. Hi ha mares que han marxat de la regió. D'altres, però, per motius de feina o familiars, no poden fer-ho. Una altra de les activitats que fan és la compra i distribució de menjar “segur”, no provinent de la prefectura de Fukushima. Una metgessa homeòpata de Koriyama es l'encarregada d'anar un cop a la setmana a un mercat a 80 quilòmetres de distància per després repartir els productes a casa seva.
I mentre les mares es reuneixen en una aula, a la sala de professors de la mateixa escola de Koriyama, un grup d'homes reparteix pòsters i repassa la campanya per a la manifestació de demà, aniversari de la catàstrofe. Vesteixen jerseis verds amb l'eslògan Fukushima no. El moviment antinuclear ha revifat després de l'accident. Per demà hi ha convocada una gran marxa a la ciutat de Fukushima que vol reunir un milió de persones. Una xarxa d'autocars durà gent de tots els racons del país. El premi Nobel de Literatura japonès Kenzaburo Oe, una cara coneguda d'anteriors marxes antinuclears, serà present en un tipus d'iniciativa habitual a Europa però revolucionària al Japó.