“El diner no et busca, és escàs i s'hi ha d'anar al darrere”

La indústria ha estat, és i serà important per a Catalunya. Som un país industrial, i aquesta és la base de la nostra fortalesa. Tot i que el sector serveis també té un pes molt alt, quan baixa l'aigua de la crisi i es veu tot el que resta, queda palesa la importància de tenir una indústria sòlida, forta, capaç d'estirar de l'economia. El cas alemany és un bon exemple per a nosaltres, de gent que, gràcies a la fortalesa de la indústria, és capaç de remuntar la crisi millor.

La indústria ha de ser un dels elements primordials per ajudar a crear-ne, però no només la industria. Què es necessita perquè això passi? No hi ha receptes màgiques. És un tema de competitivitat i això vol dir, sobretot, ser capaços d'innovar, desenvolupar i internacionalitzar la nostra indústria, l' empresa. El terreny de joc és global. Si som capaços d'avançar en aquest sentit serem capaços de crear riquesa i llocs de treball.

El sector de la moto està rebent en dos fronts. En el primer, perquè algunes indústries estrangeres que es van instal·lar a Catalunya estan marxant. Havien vingut perquè el cost de la mà d'obra era molt assequible i ara marxen perquè ja no és així. La lectura bona és que hem millorat molt el nivell de vida, som més pròspers i tenim més renda per càpita. Això fa que no siguem tan competitius com països emergents amb un cost de la mà d'obra molt més barat. No som tan competitius com hauríem de ser en processos purament d'acoblament, que són les empreses que marxen. Per més esforços que hi fem, ja no tornarem a ser competitius. D'altra banda, això ens condueix a una altra realitat: la crisi ens ha fet més forts en allò en què ho som. Tenim una indústria de la moto amb tradició i capacitat tècnica. Això és manifesta en un clar lideratge, concretament en el segment de muntanya. Doncs cal tornar a començar amb aquesta base, petita però sòlida. Tenim empreses que estan fent molt bona feina i progressos molt significatius per capacitat i coneixement. I, a partir d'aquí, hem de començar a créixer i assumir objectius més ambiciosos any rere any. Com a govern, els estem donant suport

Hi ha gent que està treballant molt i molt bé i no els va gens malament. Hi ha un projecte molt interessant: per primer cop, i això és important, la indústria de la moto s'ha adonat que és millor fer coses junts que no pas estar separats. Hi ha un projecte en marxa pel qual ens han demanat suport i els el donarem. Nosaltres som molt forts a Catalunya en motors d'explosió de dos temps i, en canvi, al món hi ha molt de motor de quatre temps. Hi ha molta indústria que requereix motors de quatre temps, i no en tenim. Però tenim la capacitat de fer-los, i de fer-los bé. Per tant, cal que com a país ens llancem a produir un motor de quatre temps capdavanter al món. I això ho farem plegats administració, indústria, i empreses. Junts desenvoluparem un motor altament competitiu. Un grup d'empreses d'un sector que històricament està fraccionat afrontarà un projecte comú de gran importància estratègica.

És evident que totes tres hi són, i també altres del país. Estic molt animat. Desenvoluparem un producte potent que ara hem de comprar a fora. La indústria no ven més producte a l'estranger perquè no tenim motors de quatre temps i els hem de comprar a ls japonesos que, a més, ens venen la generació anterior a l'última, que es queden ells i ens venen a preu doble. Aquesta iniciativa ens podria permetre duplicar el volum de negoci. És un segment important, molt interessant.

S'hi està treballant, i molt. En el marc del pla d'iniciatives industrials que acabem de presentar hi ha un apartat que es compon de diversos plans: innovació, internacionalització, captació d'inversions... Hi pivoten tres plans que catalitzen el procés d'innovació, el que en diem plans tractors. Un d'aquests plans és la mobilitat sostenible, és a dir, el vehicle elèctric. D'entrada, el món de l'automoció és una industria cabdal que inclou el 8% del PIB, però, a més, hi ha dos segments: el de primers fabricants, i, després, el de la indústria auxiliar, que és forta –més de 200 empreses catalanes–. En el món de l'automoció. per tant, el vehicle elèctric és el futur. Per diversos motius. Un d'estratègic i energètic: Europa no té petroli . D'altres són la contaminació i l'aprofitament de la xarxa elèctrica i energies alternatives. El cotxe elèctric ja el tenim aquí, i tindrà molta força. El debat serà si és pur o híbrid, o complementat amb motors d'explosió. Però el consens del sector és que és el futur i tothom hi treballa. També és veritat que ningú sap quan serà. Es produirà quan hi hagi les condicions perquè es produeixi: que la tecnologia estigui prou madura en fiabilitat, el cost estigui a l'abast i hi hagi les infraestructures necessàries. I, el més important, quan el consumidor hagi canviat els seus hàbits. El vehicle elèctric és com el mòbil, que cada dia s'ha de carregar. Però això un dia confluirà i, quan hi hagi les circumstàncies adequades, es produirà la seva eclosió i serà impressionant. No podem restar-ne al marge, no ens podem permetre estar en fora de joc. Pensi que això canvia dramàticament el concepte de producte. El 50% del cotxe elèctric és electrònica. I la mare dels ous és, d'una banda, la bateria i, de l'altra, la gestió de l'energia. Per tant, tenim un pla tractor absolutament fonamental: què fem, com ho fem, com a país, per no restar fora de la festa? És una prioritat del govern.

És lògic que el primer punt d'entrada del vehicle elèctric sigui la moto, que és urbana per definició, i en la qual el tema de la durada de la bateria és rellevant.

En els darrers tres o quatre mesos ha canviat alguna cosa que és molt rellevant. Per primera vegada Europa està generant diners a traves del Banc Central Europeu. S'ha injectat un bilió d'euros que és el PIB de l'Estat, poca broma. I es parla de mig milió d'euros més. Això, en un moment o altre ha d'arribar a l'empresari. Però el sistema està tan sec que no hi arriba, però acabarà arribant-hi. També hi ha una gran determinació del govern espanyol per la reforma financera. Ara, hem d'aprendre que la banca no és ni tornarà a ser el que havia estat. Havíem viscut una situació irreal. Al món anglosaxó la banca té molt menys impacte per a la indústria. Hem de desenvolupar amb energia, força i determinació el finançament alternatiu, des de mercats borsaris, via business angels, fons d'inversió.... Diner n'hi ha, però el diner no et busca, l'has d'anar a buscar, i l'administració el que ha de fer és crear els ponts d'unió entre empresaris i el diner. El diner és més poruc que mai, i cal presentar-ho bé, donar confiança. Però el diner és escàs i, per tant, és car, i qui en té, té coses a dir, i això s'ha d'acceptar. Si un empresari té una idea, qui posa els diners hi té alguna cosa a dir.

N'hi ha i sóc moderadament optimista, perquè n'hi ha moltes en dansa, però aquestes coses, si no estan lligades i al sac, no es poden dir. Parlant-ne, fem mal perquè moltes d'aquestes gestions demanen silenci i discreció. Hem estat els darrers mesos als EUA, a Silicon Valley; al Japó, i el mes que ve el conseller delegat d'Acció se'n va a la Xina. La nostra activitat és alta i molt agressiva.

Hi ha crisi, però el món continua funcionant, continua creixent. Nosaltres malauradament en som víctimes, però els xinesos, els brasilers, els indis, els colombians creixen. I cal anar-hi. Tenim moltes empreses que ja hi són. Com que aquí hi ha crisi, sortim a vendre, i això els catalans ho fem bé.

Depèn. Hem de sortir a vendre i produir. El món ha canviat. Ara no és dins o fora, és global. O participes globalment, o no hi ets. Cal anar a buscar el negoci allà on és, i això vol dir anar a vendre a fora, produir a fora, fer el que convingui. Som un país petit i el mercat intern és petit i la partida que és juga és global. Però aquí no estem tan malament. A Catalunya hi som el 16% de la població de l'Estat, representem el 20% del PIB i el 30% de les exportacions estatals. Per tant, agafem la maleta i anem a vendre. Ho necessitem. Aquí, qui més, qui menys n'és conscient, d'això.

Que ens aniria molt millor. Estem maltractats. Som un país solidari amb la resta de l'Estat, i hi creiem, però la solidaritat ha de tenir límits. I no se'ns pot maltractar de la manera que se'ns maltracta. Em pregunta que ens passaria? Miri el País Basc i la seva indústria i l'índex menor de l'atur. La raó fonamental és que tenen un concert econòmic que aquí no tenim. Els bascos estan millor però nosaltres tenim una infraestructura, un teixit industrial, una capacitat superior als bascos, la més forta de l'Estat. El múscul econòmic que ens falta ens faria anar més bé.

Confio que se n'acabi adonant. La prioritat del nostre govern és el pacte fiscal, que és cabdal per al progrés del país i el benestar de la nostra ciutadania.

És absolutament necessària i és vergonyós que no s'hagués fet molt abans. En un primer moment, l'atur repuntarà, i es farà servir demagògicament. Però ara tenim les eines i, després de l'etapa inicial, hi haurà l'etapa d'estabilització, més flexibilitat, menys rigidesa i això és bo per al país. La llei, però, està feta amb pressa pel legislador. Hi ha imperfeccions, i confio que al Congrés siguem capaços d'arreglar-ho. El grup de CiU ha presentat esmenes per millorar-la. El gran problema d'aquesta reforma és el risc de judicialització del procés. Però és una bona reforma laboral.

Sens dubte. Tenim una gran capacitat científica i emprenedora. Pensi que Catalunya suposa l'1% de l'estoc de coneixement del món. Els papers científics que es publiquen al món es mesuren i nosaltres tenim un 1% de participació, i el nostre pes en el món és molt i molt inferior! Tenim una capacitat científica que la passem acció, a l'empresari. Treballem en centres tecnològics, programes de transmissió i incentivació de la recerca, i innovació. Això és fonamental que resti al país, i hi restarà. Cal sortir a fora, si és més efectiu i eficient anar a produir-hi, però el coneixement, la recerca, la innovació ha de restar aquí. Alemanys i japonesos tenen plantes de producció fora, però el pensament resta a casa, i així és com ha de ser.