EDGAR MORIN
SOCIÒLEG
“Als indignats els falta fonament intel·lectual”
“Si no mostrem que una alternativa és possible, desembocarem en l'apatia o en l'explosió d'odi”
S'ha de desenvolupar una economia social i solidària que no tingui com a única finalitat el simple benefici econòmic
“Davant la crisi hi ha dues reaccions: la imaginació de solucions noves o el retorn a l'ordre antic”
El problema és que no s'entén el perill de la situació i la gent segueix apàtica
Amb 90 anys, el sociòleg Edgar Morin desenvolupa una lúcida reflexió sobre el futur a La via. Entre el desencís per la crisi econòmica i moral i l'esperança per l'avenir, demana aprofitar l'energia de la indignació com a motor de canvi.
El moviment indignat mereix una atenció política especial?
Els indignats parteixen d'un sentit crític contra el sistema neoliberal i és una manifestació de justícia. El problema és que moviments com aquest, un cop exploten, es dissolen perquè els falta fonament intel·lectual. No tenen cap idea que els orienti cap a una nova via.
El seu darrer llibre i el pamflet que ha escrit amb Stéphane Hessel, “El camí de l'esperança”, busquen intel·lectualitzar aquesta ira popular?
Mentre no mostrem que una alternativa és possible, desembocarem en l'apatia o en l'explosió d'odi. Denunciar és important, és un primer estadi al qual hem arribat. Però després cal enunciar. Ara tenim un moviment crític contra el sistema dominant però no tenim definida una alternativa.
I quina és l'alternativa que desenvolupa a La via?
Una economia social i solidària que no tingui com a única finalitat el benefici econòmic. Si fomentem el comerç just davant els predadors de les grans superfícies, si incitem el ciutadà a ser un consumidor lúcid, podem generar un moviment que posi en qüestió l'imperi del benefici. Cal tornar a explicar que la finalitat de l'economia és el benestar, no el simple benefici.
Vostè advoca per alternar creixement i decreixement.
Perquè uns sectors han de créixer i altres han de decréixer. Ha de créixer l'economia verda al servei del benestar i la convivència. Hem d'anar a un model d'estat gestionari que ha de substituir l'estat del benestar, mantenint les seves conquestes si és possible. Què és? És l'estat on les col·lectivitats públiques financen les empreses amb un sentit privat d'utilitat, de convivència i solidaritat. Si les empreses funcionen, es tornen els crèdits. Si fracassa, es retorna parcialment. L'economia ha de fer convergir el sentit social i fugir de l'imperi del benefici. És un esforç històric que exigeix canviar la lògica de pensament de dalt a baix. No pot ser que es considerin raonables conceptes com l'obsolescència programada; aquesta lògica ha de canviar.
Si aquest camí no fructifica i la revolta global es queda en una expressió d'odi, pot acabar afectant els fonaments democràtics?
Tenim dos riscos a Europa davant la crisi: el primer són els tancaments nacionalistes de caràcter xenòfob i neoautoritari com estem veient a Hongria. El segon problema és que les revoltes com a Grècia, a les quals dono suport, no tenen destí en la forma actual i posen en dubte la legitimitat democràtica. Fins que no vertebrem un pensament polític i econòmic alternatiu, no sortirem del que va de la resignació a l'odi.
La resposta a la crisi està sent eminentment conservadora?
Davant una crisi, hi ha dues reaccions: la imaginació de solucions noves o el retorn a l'ordre antic. El fenomen perillós és que aquesta crisi està dominada per les reaccions cap al passat, mentre que les reaccions imaginatives gairebé no existeixen. Sense anar més lluny, a l'àmbit europeu estem en una política de rigor i equilibri pressupostari completament contrària als criteris més elementals per tornar a créixer. El problema és que no s'està entenent el perill de la situació i la gent segueix apàtica.
És apatia o cinisme de les elits intel·lectuals?
Les elits viuen entre la ceguera i el cinisme. Els intel·lectuals estan en un estat de degradació, sotmesos a la futilitat dels temps que corren. El rol de l'intel·lectual és plantejar els problemes i, a França, no està passant. Necessitem urgentment una renaixença intel·lectual.