Vicenç Ferrer, un exemple a seguir

Centenars de persones dels pobles propers a Anantapur van formar ahir llargues cues durant tot el dia davant de l'edifici central de la Fundació Vicenç Ferrer a l'Índia per retre un homenatge al filantrop català mort divendres a la matinada. Aquest gest de centenars de persones anònimes il·lustra, molt millor que els milers d'elogis que va rebre la seva figura ahir, qui era Vicenç Ferrer, un home que va dedicar la seva vida a un somni: posar fi a la pobresa i millorar la vida dels més desfavorits. Nascut a Barcelona l'any 1920 però fill adoptiu de Calella, Ferrer és l'exemple del català universal que ha donat la seva vida pels altres, com, per exemple, està fent Pere Casaldàliga a l'Amèrica Llatina tot i que des d'un àmbit més espiritual. En el cas de Ferrer, la seva feina ha millorat les condicions de vida de més de dos milions i mig de persones de les comunitats més desfavorides de 2.287 pobles de l'Índia meridional. La fundació ha desenvolupat, per a tota aquesta gent, un projecte integral de millora de la qualitat de vida en àmbits com l'educació, l'habitatge, la dona, la salut, l'ecologia i les discapacitats. A més, la seriositat extrema de la fundació ha reduït a la mínima expressió les actituds negatives que hi ha en alguns col·lectius solidaris en contra de les entitats que opten per l'apadrinament de nens. Ara, la fundació i la seva feina ha d'anar més enllà de la vida del seu fundador ja que milions de persones en depenen. Però no només per això, sinó també per demostrar que els valors de l'esforç, la solidaritat, l'entrega als altres són absolutament vàlids en un moment en què, majoritàriament, es prioritza la cultura del mínim esforç, l'especulació i l'egoisme.