Fer com el Met de Ribes

Es diu que en Miquelet va caure al riu prop de Ribes de Freser, no sabia nedar i feia grans esforços per no ofegar-se. Quan passava per Camprodon, baixant pel fort corrent, la gent li deia: “Què fas Met?” Com que no volia admetre que s'ofegava, i per no demanar ajuda, els contestava mirant de fer bona cara: “Anar fent!”. Admetre les circumstàncies és primordial. Avui Catalunya, arran de la crisi, ha despertat en una gran presó plena de mentida, venuda durant anys com a oportunitat. Conseqüentment, la normalitat i la centralitat viren cap a l'independentisme. Tanmateix hi ha qui no li sembla bé sortir del corrent que ens ofega a tots, i el neguen o el relativitzen. Busquen amagar la realitat, com feia en Met. Si justament esdevenint estat evitaríem els estralls i les retallades de la crisi, per què hi ha partits sords que per contra diuen que ara ens hem de centrar en la crisi? I tampoc no té cap sentit que aquests mateixos partits, segueixin defensant una comunicació (federalisme), quan no només no hi ha ningú a l'altre costat, sinó que els absents t'escanyen més i més.

Als catalans ens van llençar al corrent, ens ofeguen, i per contra hi ha qui s'entesta a fer-nos creure que voler sortir-ne no és la solució, sinó una voluntat de derives radicals i extremistes.