Per no enfonsar-se

Les metàfores marineres s'han convertit en tot un clàssic en els discursos d'Artur Mas, i ahir, per enèsima vegada, va tornar a fer servir el recurs per alertar que Catalunya es pot enfonsar si no continuen les retallades. “O seguim aquest rumb o acabarem com el Concordia”, va etzibar el president. Ho va fer en el decurs del ple sobre les retallades que es va celebrar a instàncies del PSC, ICV-EUiA i el grup mixt. En el guió no estava previst que hi intervingués, perquè la rèplica havia de ser a càrrec del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Però Mas va voler agafar el timó i defensar a capa i espasa les polítiques d'austeritat que ha practicat l'executiu. L'oposició va respondre amb dures crítiques, però també amb la proposta d'articular un pacte social en defensa de l'estat del benestar impulsant tant el concert amb l'Estat com una fiscalitat més progressiva a Catalunya.

Mas va adreçar la majoria dels seus missatges cap a la bancada dels socialistes i va combinar alguna oferta de col·laboració amb retrets per la gestió dels socialistes tan a la Generalitat com a La Moncloa. Allò que l'antic tripartit anomena “posar el retrovisor”. En aquest sentit, el cap de l'executiu va reprotxar que l'anterior govern d'esquerres no apliqués amb més antelació iniciatives per eixugar el dèficit i va dir que ara CiU no tenia més remei que portar a terme uns ajustos “necessaris”, però també “empipadors” i “poc agradables”. En resum, com ja havia repetit altres vegades, va assegurar que no hi ha “alternatives” mentre Catalunya estigui dins de la UE i continuï “vivint” del crèdit. Si no s'apliquen les retallades, el país pot haver de ser rescatat.

Continuant amb aquest argument, Mas va reclamar al PSC que els doni suport pel bé del país, moment que va aprofitar per recordar que l'any 2010 CiU es va posar al costat del govern de José Luis Rodríguez Zapatero quan va teixir un pla per intentar posar fi a la crisi. “Ho vam fer a canvi de res, i això que era una posició política incòmoda”, va assenyalar. Una altra demanda que va fer a la formació de Pere Navarro és que se sumi al projecte del pacte fiscal. Per Mas, és una reforma “imprescindible”. Però el PSC, ICV i ERC li van tornar a oferir un altre pacte social alternatiu a les retallades. Segons les esquerres, l'austeritat i les retallades impedeixen el creixement i el consum, i fan créixer l'atur.

El PSC va acusar el president d'“alterar” el debat negant al grup socialista el seu assentiment a les mesures d'austeritat. “Ajustos, sí, però no d'aquesta manera”, va aclarir el president del grup del PSC, Joaquim Nadal. El dirigent socialista va fer servir llavors un to molt més incisiu que l'emprat en la primera intervenció quan havia ofert a Mas “refer el consens” amb l'objectiu de buscar “una àmplia majoria social” disposada a compartir “un model econòmic i social just” i un “marc polític de la màxima ambició per a l'autogovern”. Però la resposta del PSC a la intervenció de Mas semblava trencar els ponts de diàleg que feia mitja hora havia ofert el mateix grup. Nadal, després de llegir les seves propostes contra la crisi, va retreure al president el seu paper el maig del 2010: “Llàstima que no fessin el mateix aquí quan l'anterior govern adoptava les primeres mesures anticrisi amb la retallada del 5% i en canvi només demanàvem més i més inversió.” En la línia de la col·laboració, ERC també es va oferir a CiU per anar cap a la independència i deixar de banda el PP i el “pesat llast” espanyol.

L'oposició més dura ahir al Parlament va ser ICV-EUiA. En la línia de l'economista Paul Krugman, Joan Herrera va afirmar que les retallades, més que ajudar a sortir de la crisi, “ens hi endinsen encara més”. En definitiva, l'ecosocialisme va fer una nova esmena a la totalitat del projecte de govern i algunes propostes concretes per canviar el rumb. Primer, fer un pacte social sobre l'austeritat; segon, construir “una política fiscal més equitativa”, i per últim, apostar per la recerca i la indústria verda.

Mas, però, assegurava que no hi ha alternativa a l'austeritat dins de la UE. Tanmateix, Herrera va demanar a Mas un canvi “radical” per dir no a Brussel·les contra unes polítiques d'austeritat “mal enteses” i “suïcides”. Per tenir més força, va proposar una consulta perquè els ciutadans votin “entre retallades i redistribució” a través dels impostos.