Economia

Suport incondicional a la ‘mare Coratge'

Els mitjans de comunicació oficialistes aplaudeixen amb eufòria “el retorn”de la petroliera

La ferotge crisi del 2001 va sembrar les llavors de les actuals polítiques de control

L'oposició ha fluctuat entre el suport amb reserves i el repudi més ferri

“Que diguin si el model és Cuba o Veneçuela”,exigeix Julián Obiglio, del PRO, contrari a la mesura

“Senyora Coratge”, va titular ahir el diari popular Crónica, avui abanderat de la causa oficialista, en una al·lusió directa a Mare Coratge, títol escollit per Bertolt Brecht per a una de les seves obres de teatre més memorables. El diari Página 12, dirigit a la classe mitjana progressista que segueix el govern de Cristina Kichner, es va limitar a col·locar una foto d'una bandera amb el brodat en fil d'or de la paraula Argentina. Sobreimprès, hi va col·locar l'antic logo de Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), una icona circular amb els colors celeste i blanc. Tots dos mitjans van reflectir a les seves portades l'esperit que ha regnat entre l'arc alineat amb l'executiu, que va sentir enarborar estendards nacionalistes llargament arxivats. Si la dècada dels anys noranta va ser un període de desregulació econòmica i privatitzacions, l'Argentina viu ara el ressorgiment del control i l'estatisme.

L'expropiació de les accions de Repsol a la seva filial YPF no ha estat altra cosa que el zenit d'aquest “paradigma nou” de la política nacional argentina, tal com el va definir el cap de la bancada oficialista al Congrés, Agustín Rossi. “YPF és la principal companyia de l'Argentina i per als qui coneixíem com era la YPF estatal, aquesta decisió significa molt”, va dir. La decisió de Kirchner també va rebre el suport de la poderosa Confederació General del Treball (CGT), portaveu dels treballadors a les files del peronisme més militant. “Com sempre van voler els treballadors, YPF torna a ser argentina”, va afirmar el seu secretari general, Hugo Moyano.

Una YPF estatal activa no només és el record de temps millors. La crisi econòmica del 2001 i el 2002, que va devastar l'aparell productiu argentí, va buidar de valor la moneda, va elevar l'índex de desocupats fins al 25% i va alimentar el foc dels discursos contraris a l'obertura i la inversió estrangera. L'Argentina li havia obert els braços durant el govern de Carlos Menem (1989-1990) i ara semblava pagar les conseqüències amb un desastre sense precedents. Així ho va entendre el matrimoni presidencial, primer sota el mandat de Néstor Kichner, que va morir, i ara sota el de la seva vídua, Cristina Fernández.

No va fer falta una convocatòria oficial perquè a la llegendària Plaza de Mayo hi arribessin manifestants celebrant la mesura contra Repsol. Al voltant de la Piràmide, on les mares realitzaven la seva tradicional caminada demanant pels fills que va fer desaparèixer la dictadura, desenes de joves van animar la presidenta. A les bases kirchneristes s'hi van afegir les banderes del Movimiento Evita, la Juventud Peronista Evita, l'Agrupación 26 de Julio i Nuevo Encuentro, entre moltes altres.

Ahir mateix, el Senat va iniciar el tractament de la llei, que preveu traspassar a l'Estat el 51% de les accions de la petroliera amb l'adquisició forçosa del paquet en mans de Repsol. Els legisladors van escoltar els arguments del ministre de Planificació, Julio de Vido, i el viceministre d'Economia, Axel Kicillof, els dos a càrrec de la intervenció de la companyia. L'oficialisme, que controla amb comoditat les dues cambres, espera aprovar la norma la setmana vinent, pas previ a una llarga discussió amb els accionistes espanyols sobre el preu de les accions a nacionalitzar.

És clar que no tot ha estat una festa. L'oposició política, agafada per sorpresa, ha fluctuat entre el suport amb reserves i el repudi més ferri. Aquest darrer ha estat el cas de Mauricio Macri, alcalde de Buenos Aires, del partit PRO, i principal aposta conservadora per als comicis generals de 2014. Macri va aclarir que els seus diputats no donaran suport a la llei de nacionalització d'YPF. “Que diguin si el model és Cuba o Veneçuela i assumeixin frontalment la seva vocació pel comunisme i l'estatalització de la propietat privada”, va dir immediatament el legislador macrista Julián Obiglio.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.