Punt i final al popular “parc d'atraccions” d'Argelaguer

Després de gairebé mig segle de feina, el constructor desmantella aquest complex alegal perquè ja és un home gran i no vol tenir problemes si els visitants hi prenen mal

Dues de les torres que encara queden dempeus. R. E. .
Josep Pujiula va començar a treballar en el parc fa 45 anys. R. E. .
El constructor, posant amb algunes escultures, ahir al matí. R. E. .
Josep Pujiula, “el Garrell”, a l'interior del seu parc ahir al matí. En primer terme, material provinent dels primers enderrocs i al fons, dues de les torres que queden dempeus. R. E.

Ramon Estéban - ARGELAGUER

“M'he fet gran i no vull tenir més maldecaps” va dir ahir Josep Pujiula, el Garrell, mentre apilava les fustes i altres materials que, des de fa uns dies, està retirant del seu parc de d'Argelaguer. L'home ha decidit desmantellar aquest recinte de la vora del rec de can Sis Rals on, amb fustes i objectes reciclats de tota mena, ha anat bastint durant 45 anys un singular circuit d'escultures, torres, salts d'aigua, talaies, coves i laberints que atrauen centenars de visitants els caps de setmana. Mitjans de comunicació d'aquí i de fora se n'han fet ressò en moltes ocasions i fins i tot ha estat tema per un llibre editat als EUA.

Per diverses circumstàncies, ja ho havia desmuntat i tornat a muntar tres vegades. Ara, però, és irreversible. Ho fa per voluntat pròpia –diu– perquè està a punt de fer 75 anys i sis mesos enrere es va trencar el tendó d'Aquil·les (ara ja n'està ben recuperat), però hi deu haver influït la insistència de l'Ajuntament perquè hi posi punt i final. El parc del Garrell –o d'en Tarzan, com també en diuen– ocupa uns terrenys de Foment (està a tocar de l'autovia A-26) i de l'ACA (és zona d'influència del Fluvià) i des del punt de vista legal és com si no existís. “Ens preocupa aquesta situació i el tema de la seguretat”, va dir aquesta setmana l'alcalde, Josep Dorca. A les entrades, uns cartells avisen que el constructor no es fa responsable de res, però tot i així, Pujiula no es vol arriscar més: “Cada cop ve més gent, és una cosa que m'està superant”.

El parc d'Argelaguer va ser el fruit d'una il·lusió, sol dir aquest manetes, exmecànic torner. Tot va començar quan Pujiula va construir una barraca a la vora del Fluvià per guardar-hi una barca. Aquella petita estructura va anar creixent fins que va esdevenir una infraestructura de dimensions tan grans que per recórrer-la tota cal una bona hora i mitja. Desmuntar-ho no serà senzill. Per eliminar les set torres de fusta (una de les quals supera els 30 m d'alçada) s'hi ha d'enfilar amb una motoserra. “Em queden ben bé sis mesos de feina”, calcula. El material apilat el vol cremar, quan aconsegueixi el permís corresponent.