Una caixa sota sospita
Comença a rodar la comissió d'investigació sobre l'entitat adquirida pel Banc Sabadell
Tant els responsables del Banc d'Espanya com els del FROB declinen assistir-hi
El màxim responsable del sistema financer de l'Estat no compareixerà en la comissió d'investigació de la CAM que, a partir de demà dilluns es començarà a desenvolupar a les Corts Valencianes. La citació de Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya, estava prevista per al 2 de maig. Juntament amb ell, sis directius més de l'organisme públic i del Fons de Reestructuració d'Ordenació Bancària (FROB) havien de donar explicacions sobre el procés d'intervenció de l'entitat alacantina, però tots han rebutjat per escrit la seua presència a la cambra autonòmica. La seua absència va provocar que es cancel·lara la primera reunió del grup, format per diputats de totes les forces parlamentàries.
La comissió, a la qual el PP liderat per Alberto Fabra va donar el seu vistiplau en un gest per intentar allunyar-se de la imatge d'opacitat del seu antecessor, Francisco Camps, pretén posar llum sobre la gestió que els responsables de la CAM –actualment en mans del Banc Sabadell– han fet des del 2004 i el procés que va dur a la seua intervenció pel Banc d'Espanya el 22 de juliol de 2011, data en què ocupava en quart lloc en el rànquing estatal, i a la destitució del nucli directiu de la caixa per presumptes irregularitats, com ara viatges i estades en hotels de luxe a càrrec de la financera, la concessió de prejubilacions per valor de 15,5 milions d'euros i l'atribució de pensions vitalícies milionàries.
Fernández Ordóñez, que va qualificar d'“escandalosa” la gestió dels exdirectius de la CAM, entitat a la qual va retraure ser “el pitjor que hi ha”, ha al·legat que la seua actuació està subjecta al control polític de les Corts Generals, però no “a l'àmbit d'actuació d'aquelles comissions d'investigació que es pogueren crear en el si de parlaments autonòmics”. Per aquests motius, assegura que “no es podria facilitar informació sobre el procés que va dur a terme la comissió executiva del Banc d'Espanya” en relació amb la CAM. La mesa de la comissió d'investigació ja ha sol·licitat un informe als serveis jurídics de les Corts per conèixer com cal actuar i no es descarta arribar, fins i tot, a la fiscalia.
Políticament correcta
La negativa dels citats anteriorment s'uneix a la denúncia realitzada per la diputada de Compromís, Mireia Mollà, que assegura que ni la CAM ni l'entitat dirigida per Fernández Ordóñez han facilitat la informació sol·licitada en el termini establert. “No permetrem que la comissió acabe en una declaració institucional políticament correcta. Exigirem les responsabilitats penals que es puguen derivar de la investigació”, adverteix Mollà.
L'actitud de Fernández Ordóñez i el seu equip ha contrariat molt el PP valencià. Els populars, que durant anys han controlat políticament la CAM a través dels seus representants en el consell d'administració, atribueixen exclusivament la responsabilitat de la fallida de la financera a l'organisme estatal. Però tots els grups de l'oposició han subratllat que l'entitat alacantina ja arrossegava greus problemes financers, ocasionats principalment per inversions importants en la fallida Terra Mítica d'Eduardo Zaplana, la compra de deute de la mateixa Generalitat i la concessió de crèdits a grans projectes immobiliaris.
Els problemes de la CAM, que va viure els seus últims moments d'expansió sota la presidència de Modesto Crespo i la direcció de Roberto López Abad, es van accelerar després del fracàs de la creació de Banc Base, ja que Cajastur, Caja Cantabria i Caja Extremadura van repudiar finalment la CAM per haver falsejat els comptes. Després de la intervenció, el Banc d'Espanya va capitalitzar la CAM amb 2.800 milions d'euros a través del FROB i li va atorgar una línia de crèdit per 3.000 milions d'euros per assegurar la seua liquiditat.
Posteriorment, la va adjudicar en un procés competitiu al Banc Sabadell el 7 de desembre pel preu simbòlic d'un euro, i amb una ajuda procedent del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que es nodreix de les aportacions de les entitats financeres, per import de 5.249 milions d'euros.
El president del grup vallesà, Josep Oliu, ha mostrat la seua confiança perquè la CAM tinga beneficis enguany, quan ha de culminar el procés d'absorció.
Sense sistema financer propi
El sistema financer valencià viu un moment complicadíssim. Tal com va denunciar fa unes setmanes el Col·legi d'Economistes del País Valencià amb Bancaixa, “absorbida” per la integració en Bankia; Caja Mediterráneo (CAM), intervinguda i adjudicada a Banc Sabadell, i Banc de València, “ingressat d'urgència” en el FROB, la banca valenciana “pràcticament ha desaparegut”. Aquesta situació tindrà “importants conseqüències sobre el creixement econòmic”, adverteixen. En concret, auguren que es complicarà l'accés al crèdit, especialment a les administracions públiques. Els economistes lamenten que València “haja passat de ser una plaça financera amb pes a ser un sistema financer local gairebé inexistent”, i indica com a “últim pas” d'aquest procés la situació de les caixes rurals, que estan “a punt de fusionar-se” amb Cajamar.
