Economia

Aguantant nivells, per ara

La setmana passada va arrencar amb la caiguda del govern de coalició a Holanda a causa de desacords sobre la política d'austeritat imposada a tot Europa. Pel costat positiu i afegit als missatges de l'FMI i de Draghi, hi podria contribuir el fet que Alemanya suavitzi el to referent a l'austeritat. Per la seva banda, a l'Estat francès els resultats de la primera volta electoral es van saldar amb la sorpresa d'un fort augment de l'extrema dreta, tot i que els finalistes per al diumenge vinent són els esperats. El candidat socialista continua sent el favorit. En qualsevol cas, les seves intencions prometen certa confrontació amb Alemanya (que està en contra de fomentar el creixement amb més diners públics sinó amb reformes estructurals) i més sentiment de desunió que podria repercutir en un augment de la prima de risc a Europa en conjunt. Pel cantó positiu, la intenció d'Hollande no és la de trencar el consens, i parla amb claredat dels eurobons. Veurem si li dura, seria bo per a l'Estat espanyol.

Quant a l'Estat espanyol, no para d'haver-hi notícies dolentes. S'ha publicat (sense impacte aparent en mercat) el dèficit de l'administració espanyola del primer trimestre (1,85% per l'avenç de transferències a les comunitats autònomes, sense això, el dèficit hauria estat de 0,86% en relació amb el 1,06% del primer trimestre del 2011 i 3,5% d'objectiu per tot el 2012) i el PIB del primer trimestre (-0,4%, en sintonia amb l'anticipat pel govern espanyol). La taxa d'atur continua pujant i a sobre S&P ha revisat el ràting espanyol dos graons, com el d'Itàlia i Irlanda i amb perspectiva negativa. Les raons, les de sempre: necessitats en els bancs i dèficit alt, que s'interpreta com més recursos que cal que a l'administració espanyola aconsegueixin. Tot i així, els esforços del govern espanyol continuen i divendres va arribar el cap de setmana amb un Consell de Ministres que va aprovar el pla d'estabilitat 2012-15 per presentar-lo a la UE. L'ajustament total (2011-15) en despesa és de més de 50.000 milions d'euros.

Entre les mesures que cal prendre destaquem: apujar l'IVA el 2013, la baixa de les cotitzacions socials, i l'ajustament en les comunitats autònomes, que també s'estén fins al 2013. El pla s'ha presentat amb detalls i estimacions conservadores i les reformes tenen sentit però l'execució serà clau. Quant a dades macroeconòmiques, la setmana es va encetar amb la publicació d'unes dades de PMI molt pitjors de l'esperat però es pot considerar una dada aïllada i mantenim la nostra idea de recuperació incipient moderada a Europa central.

D'altra banda, la clau per als propers dies continuarà sent els sondejos sobre les eleccions a l'Estat francès (i en menys mesura a Grècia, també el dia 6) i les importants dades macroeconòmiques que es publicaran als EUA (començant per la primera estimació de PIB per al primer trimestre d'enguany que ja ha estat lleugerament per sota de l'esperat pel consens). En termes generals, el flux de notícies que podem esperar no serà positiu. No obstant això, i com ja vam dir la setmana passada, això es podria haver recollit en certa mesura (sentiment de mercat molt negatiu en el mes: Euro Stoxx 50: -6,5%, CAC: -6%, Ibex-35: -13%). Mentrestant, les valoracions extremes a Europa haurien de contribuir al fet que hi hagi certa resistència a possibles fluxos de notícies negatives. Tot i que es mantingui la volatilitat i certa “travessia pel desert” per les notícies sobre la crisi del deute, veiem els actius de risc europeus atractius en una perspectiva de mitjà termini. En la nostra opinió, només si no obrim fronts nous, es podria propiciar una certa recuperació en els mercats.

Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.