“El sucre és un verí, està a l'alçada de la cocaïna”

Són els nostres gens. S'han modificat un 0,5% en dos milions d'anys. Han viscut 76.000 generacions en contacte amb uns determinats nutrients, i amb uns altres, només 200 o poc més de 6 o 7.

La forma de menjar es va revolucionar en el neolític, amb l'agricultura i la ramaderia, on apareixen els cereals i els lactis i, des de la revolució industrial, amb els sucres refinats i els olis vegetals. Des del punt de vista evolutiu són nutrients nous i hem d'entendre que ens inflamen l'aparell digestiu.

No, no els hauríem d'incorporar en la nutrició diària.

Quan els intestins estan inflamats tenim males sensacions digestives: la panxa botida, males digestions, gasos, cremor, diarrees o restrenyiment. Però també mals de cap, síndrome menstrual, reaccions cutànies o debilitat del sistema immunitari. Qualsevol procés de curació o de millora d'un símptoma passa per un canvi nutritiu, si no, generem estrès en el cos.

Hem de buscar quina és la forma de menjar que els nostres gens entenen com a més necessària. Menjar d'aquesta manera és el que s'anomena “paleodieta” perquè els nutrients ens acompanyen des del paleolític. El nostre cos es modula per un circuit de la recompensa, ens ofereix gratitud en fer coses que ens asseguren la supervivència com a individu i com a espècie: beure, menjar, moure's i el sexe. Pel context d'abundància que tenim perdem la recompensa natural de la gana o de la set i hem de recuperar-la.

El sucre és un verí, i no se n'ha de sorprendre ningú. Genera un pic de glucosa molt alt, que estressa de forma increïble el nostre cos: obliga el pàncrees a produir insulina i amb aquesta producció se'ns està alterant el cos i la nostra acció hormonal, genera factors de proliferació i fa que el nostre sistema metabòlic s'aturi. El sucre està a l'alçada de la cocaïna. Totes dues substàncies alteren el sistema nerviós, generen una reacció addictiva i una reacció tòxica. El sucre és una droga i cal anar-hi amb molt de compte.

Evolutivament hem comprovat que som carnívors i que el percentatge de proteïna animal que hem arribat a menjar és del 60-70%. La proteïna de qualitat té altes quantitats de greix, i el greix, que fins ara era considerat un enemic, és imprescindible per al cos perquè millora el metabolisme i les funcions hepàtica i renal. Mengi tres cops al dia, no cinc com diuen alguns dietistes, perquè es passaria el dia fent la digestió. I no esmorzi gaire, els petits dejunis són bons.