Opinió
Lluís Calvo Guardiola
L'entrevista
“Tenir cura de la llengua és tenir cura de les idees”
Com explica la vida, en vers o en prosa?
La vida l'explico en vers. Abans de tot em considero poeta i després hi ha un poeta que fa assaig o que escriu articles. El vers és la meva expressió.
Quan i per què va començar a
escriure?
escriure?
Va ser de nen, però una cosa és quan comences a escriure i una altra quan adquireixes una certa consciència de llenguatge i del que significa el fet d'escriure. Són dos fets separats pel temps.
Però publica des de ben jove.
Als 24 anys em vaig estrenar amb el premi Amadeu Oller, un guardó ja mític per als poetes catalans. Sempre he pensat, com un estirabot, que els premis te'ls han de donar de jove perquè donen una empenta extraordinària. En aquell moment tenia la sensació que s'obria un món. Després, el camí ha estat dur.
Quina ha estat la relació amb el català a la seva obra?
La llengua és la matèria prima a partir de la qual l'escriptor crea el seu llenguatge propi, el particular. Tenir cura de la llengua és tenir cura de les idees.
I la idea del poema d'on sorgeix?
Com deia Joan Vinyoli, molts cops no sé sap de què parla un poema fins que no s'acaba. Això em passa força. Parteixo d'unes espurnes, d'una nebulosa d'impulsos i a partir d'aquí es forja el poema. A Estiula vaig iniciar els poemes d'una manera intuïtiva sense saber com acabarien.
És la intuïció una guia?
En la poesia, totalment. Enfront del raciocini, que se'ns vol imposar com a única via de coneixement, la poesia planteja altres vies d'accés a la realitat.
A l'assaig es planteja les preguntes que respon als poemes?
Tant en els poemes com en els assajos exposo idees que més d'un cop no tenen una resposta immediata. La immediatesa pertany al món de la convenció, el dels nostres hàbits, mentre que la formulació d'interrogants té alguna cosa d'artística, de recerca, d'aprofundiment en un mateix. Aquesta és la literatura que m'interessa.
Parla de la connexió “entre tu i cada cosa”.
És una idea important del meu llibre Estiula. Avui dia estem desconnectats de les coses realment importants. Els antics parlaven del lligam entre macrocosmos i microcosmos, i nosaltres hem tallat aquesta connexió amb un ganivet rovellat.
S'ha preguntat pels mecanismes de significació. El llenguatge resol els enigmes de la vida o els desfigura encara més?
Contribueix a aclarir-los mitjançant aquesta il·luminació, que, encara que sigui tènue, ens permet avançar en la comprensió del que tenim davant. Les nostres visions del món, al capdavall, es concreten en llenguatge. I la realitat és una forma de llenguatge.
Amb una extensa obra poètica i assagística al darrere, Lluís Calvo (1963) ha presentat l'assaig literari Baules i llenguatges (3i4) i el llibre de versos Estiula (Labreu), que acaba de guanyar el premi de la crítica Serra d'Or
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Altres articles de l'autor