Escalada d'adrenalina i una porta cap al futur

El primer que sobta en posar-se sota la nova atracció de Port Aventura, Shambhala, és que 76 metres d'altura són molts, i més si els acompanyem de pujades i baixades que fan la impressió de ser gairebé verticals. Aquesta imatge que genera si més no cert respecte és la que llueix amb orgull el complex situat entre Vila-seca i Salou des d'ahir, data en què es va convertir en el parc que disposa de les muntanyes russes més altes i ràpides d'Europa. Una nova icona que està cridada a substituir el Dragon Khan com a estrella principal del complex, i que, a més, serà la “porta d'entrada” a una nova zona d'expansió del parc, segons va confirmar ahir el director general del complex, Fernando Aldecoa, que no va voler concretar ni dates ni tematització d'aquest projecte de futur. Simplement ens va donar pistes que el 2013 probablement encara hi haurà més novetats per provar.

Però ahir tocava inaugurar Shambhala, i després de diversos actes similars en què Port Aventura havia confiat en actors i esportistes famosos com a reclam, era l'hora de tornar a la nota institucional dels orígens. “Si alguna cosa no va bé a l'atracció, vosaltres tindreu eleccions anticipades”, bromejava el president de la Generalitat, Artur Mas, que va capitanejar la primera “expedició” d'aquestes muntanyes russes, inspirades en un viatge a l'Himàlaia a la recerca d'un regne misteriós on s'amaga, diuen, l'eterna joventut. “A Catalunya, quan ens hi posem, podem fer les coses molt bé”, va afirmar el president com a celebració de la història d'èxit de Port Aventura en relació amb altres experiències fallides a l'Estat, i qui sap si també com a picada d'ullet al disputat Eurovegas.

En aquest vagó inaugural d'autoritats, a alguns, però, els costava amagar la por. Ens ho confessava abans de l'arrencada l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, o en donava pistes el mateix Mas, que va insistir força a assegurar-se que la protecció del vagó estigués ben fixada. N'hi va haver que fins i tot van optar per quedar-se a terra: el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell (el president va bromejar a la sortida que va ser una estratègia per garantir-se un successor), o l'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, que va cedir a la segona tinenta d'alcalde del municipi, Manuela Moya, el lloc al costat de l'alcalde de Salou, Pere Granados, amb qui tot just acaben de signar la pau sobre el repartiment dels impostos del parc.

No culpem pas els porucs. Els dubtes segurament envairan més d'un dels viatgers que pugin a aquestes muntanyes russes, que arriben als 134 km/h. Aquesta cronista va poder provar l'experiència, i pot assegurar que el pitjor és aquella pujada al sostre del parc que sembla que no s'acaba mai i la incertesa, sobretot, en arribar a la primera baixada, que, per embolicar més la troca, acaba en un túnel (tècnicament al parc li han posat l'irònic nom de l'efecte “tallacaps”). Impossible, doncs, seguir aquí la recomanació del director de desenvolupament de Port Aventura, Luis Valencia, que ens animava a no agafar-nos a cap de les proteccions i experimentar la sensació de “flotar”, diversió que és més fàcil disfrutar a partir de la segona pujada. I és que, com deia un dels que més van gaudir del viatge inaugural, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, “pitjors Dragon Khan et dóna la vida”.