Somnis en blanc i blau
Descobrim amb ‘Anem a Grècia' tots els racons de Santorí, l'illa de les Cíclades amb les vistes més espectaculars
-
Potser la vista més famosa de Santorí. Cúpules blaves sobre la caldera, a Oia. M.J.R. -
A dalt, l'església de Sant Nicolau, a Akrotiri. A sota, a l'esquerra, ases que esperen els turistes al port d'Oia i una posta de sol des de Fira, a la dreta. M.J.R. -
A dalt, l'església de Sant Nicolau, a Akrotiri. A sota, a l'esquerra, ases que esperen els turistes al port d'Oia i una posta de sol des de Fira, a la dreta. M.J.R. -
A dalt, l'església de Sant Nicolau, a Akrotiri. A sota, a l'esquerra, ases que esperen els turistes al port d'Oia i una posta de sol des de Fira, a la dreta. M.J.R. -
Platja de sorra vermella a Kokini Ammos. M.J.R. -
“Benvinguts a Santorí, on trobareu més esglésies de cúpules blaves que cases, més vi que aigua i més ases que taxis.” D'aquesta manera ens rebia a l'illa del volcà la Luci Wehmuth, la guia local d'Anem a Grècia, una iniciativa que vol apropar els secrets més amagats del país hel·lè a través de viatges personalitzats. Les nostres 48 hores a l'illa ens han permès conèixer Santorí, la joia de les Cíclades, tal com la veu qualsevol dels seus 13.000 habitants. Em seguiu?
Potser la millor manera d'aterrar a Thira (nom original, que els turcs van canviar per Santorí en no poder pronunciar el so th) és arribant-hi amb temps per veure com es pon el sol, un moment embruixador, màgic. Una bona opció és assaborir-ho des d'una terrassa, a la capital, Fira, amb una copa, música chill out de fons i bona companyia. Destí ideal per a romàntics, per a qui vulgui atrapar les millors vistes de l'Egeu, Santorí et convida a somiar en blanc i blau.
Amb forma de mitja lluna, a la part interior hi ha la caldera del volcà, on tota l'illa s'emmiralla. La part oest és un penya-segat sobre el mar, escarp, volcànic. Al sud, en canvi, les platges de sorra negra, les roques vermelloses o les parets de roca blanca, enlluernen el visitant.
L'illa es desperta ben d'hora. El blanc, el mar, les construccions planeres –no s'hi poden aixecar edificis alts perquè es troba en una zona de moviment sísmic– es conjuren perquè el dia despunti aviat. Així la jornada serà profitosa. Una de les visites d'obligat compliment ens porta al sud-oest, on s'acaben d'obrir al públic (després de cinc anys de manteniment) les excavacions d'Akrotiri, un dels vestigis arqueològics més importants de Grècia. Les restes de l'antiga ciutat van ser descobertes cap al 1860 per uns obrers que treballaven a les pedreres traient la cendra volcànica que es va fer servir per construir el canal de Suez.
Després de visitar les restes, on distingim edificis de dues plantes, un cementiri o una casa de dones, entre altres construccions, ens dirigim cap a les platges més tranquil·les de l'illa, sense infraestructura turística, salvatges... i de colors. La platja vermella o la platja blanca, sota un penya-segat blanc i només accessible per mar, contrasten amb paratges ben turístics, com ara les platges de Perisa o Perivolos, on els restaurants a primera línia de mar o les hamaques a la sorra negra captivaran l'estiuejant.
Però dues ciutats roben el cor a Santorí: la capital, Fira, construïda i abocada a la caldera, i Oia (es pronuncia Ia), la zona més exclusiva de l'illa i des d'on es capten les millors imatges. Tant l'una com l'altra tenen un petit port des d'on podrem navegar per la caldera tot descobrint les illetes que abans de l'explosió del volcà arrodonien Santorí. Només hi ha dues vies per accedir al port de Fira: en funicular o pujant o baixant els 588 graons numerats que separen els carrers blanquinosos de l'aigua. El trajecte es pot fer a peu o dalt d'un ase.
Al port d'Oia, on es troben els restaurants més selectes i que et permeten assaborir un bon peix fresc a la brasa, sí que s'hi pot accedir per carretera, però qui ho prefereixi també ho pot fer salvant 250 graons, sempre que la calor i la humitat (vora el 70 per cent) ho permetin.
Turisme i vi
Si la primera indústria de Santorí és el turisme, la segona són els vins. Simplificant, a l'illa es produeixen dos tipus de vins. El primer, el blanc sec; el segon, el cèlebre Vinsanto, un vi dolç natural. Per tastar-los podem visitar algun celler –on també ens explicaran el peculiar conreu de les vinyes en terra volcànica– o una taverna, com a acompanyament ideal de les mezzedes o tapes.
Gràcies a la fertilitat de la terra volcànica, Santorí és conegut pels seus productes autòctons, com ara l'albergínia blanca, els tomàquets cherry o les llenties blanques. No deixeu de tastar els bunyols de tomàquets (tomatokeftedes) i l'amanida grega. I, evidentment, per postres, iogurt.
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
Viatges a mida per conèixer Grècia tal com la viuen els grecs
M.J.R.Grècia rep uns 15 milions de turistes l'any (a l'Estat espanyol n'arriben 50). Santorí és una de les 24 illes grans de les Cíclades, un arxipèlag que té també unes 200 illes més petites. És per tant un país amb moltes coses per oferir però que posseeix encara un component d'autenticitat, de simplicitat.
Anem a Grècia és un original projecte creat per Susana, una catalana apassionada per la cultura i les terres gregues, amb la col·laboració del seu marit, Alexandros, d'origen grec. El seu amor per Grècia, unit a l'experiència de tots dos dins el sector turístic, permet personalitzar i adaptar viatges turístics, tant a la península com a les seves illes. “La nostra finalitat és que el viatger d'aquí connecti amb Grècia i se senti com a casa: la sensació que jo tinc cada cop que hi vaig”, explica Susana. Per la seva banda, l'Alexandros hi afegeix: “Els grecs estem orgullosos de la nostra cultura i el nostre llegat històric. Ens agrada mostrar-lo tal com nosaltres el veiem.” Potser és per això que Anem a Grècia et descobreix el país a través de la mirada dels seus habitants.