Ull de peix
Montserrat Roig
Els nostres narradors
i narradores moren i sobre ells no es generen
eines de reflexió
Setmana intensa: puc veure, amb retard, la magnífica pel·lícula Margin call, de J.C. Chandor, que ens explica l'origen de la crisi. Per més preparat que estiguis, se't retorcen les entranyes en veure en quines mans estem, què vol dir de debò capitalisme salvatge i la mediocritat dels polítics que obeeixen, pensant només en les pròximes eleccions. També la minisèrie, de tres capítols, Black mirror, que em va deixar clavada al seient molta estona després del final.
I, sobretot, un llibre esplèndid, obra de Maria Àngels Francés: Montserrat Roig: feminisme, memòria i testimoni. L'alcoiana Maria Àngels Francés, professora de la Universitat d'Alacant, ja havia fet la tesi doctoral, minuciosa i exhaustiva, sobre l'obra literària de la Roig, que va publicar amb el títol Literatura i feminisme el 2010. Ara l'autora fa un repàs pulcre i intel·ligent de la trajectòria assagística de Montserrat Roig, amb especial cura als seus tres grans temes de reflexió: la injustícia social, el feminisme i l'horror nazi.
És una bona notícia també per la migradesa d'assaigs sobre els gran narradors catalans contemporanis. Fora d'algunes meritòries biografies –des d'Agustí Pons fins a Marta Pessarrodona, que han fet una molt bona feina–, els nostres narradors i narradores moren i sobre ells no es generen eines de reflexió, com sol passar en tots els països civilitzats. Estic parlant d'autors de la talla de Jesús Moncada, Baltasar Porcel, Maria Aurèlia Capmany i Miquel Àngel Riera, per exemple.
Aquest llibre de Maria Àngels Francés té un mèrit afegit: l'amenitat. Perquè, és clar, en repassar els +intel·lectuals i ètics de l'escriptora repassa també la nostra pròpia història i els avatars del franquisme, de la Transició i de l'encara, resistencialisme literari, on cada dia has de justificar –sí, sí, encara avui– per què escrius en català.
El llibre analitza també el pensament teòric literari, sobretot al voltant de l'extraordinari assaig Digues que m'estimes encara que sigui mentida, on la Roig analitza la memòria com a element literari.
De debò: una gran setmana, enmig de la crisi tan bèstia, inclement i agressiva que hem de suportar. Si vols per força.
