Mor Miquel Plana
L'olotí ha estat un referent de la bibliofília catalana i ha deixat una extensa obra amb un total de 150 llibres de bibliòfil, gravats, cartells i il·lustracions
Va anar escalant en silenci, amb humilitat, sense cap tipus de fressa, però amb constància
L'artista i bibliòfil olotí Miquel Plana i Corcó (1943) va morir ahir al matí víctima d'una llarga malaltia. Plana era un referent per al país i un dels continuadors del gran bibliòfil Ramon Miquel i Planes. Ja als 14 anys, feia d'aprenent a Gràfiques Olot, una impremta fundada per Josep Congost, el qual li va fer conèixer les tècniques gràfiques. Més endavant el seu germà, Sebastià Congost, el va introduir en la pintura. El 1973 va editar la seva primera obra de bibliòfil, Un núvol apretat per la tramuntana, amb text de l'activista cultural olotí Domènec Moli. En van seguir moltes més, fins a un total de 150. El mateix Moli explica, respecte a la producció de Plana, que va anar escalant en silenci, amb humilitat, sense cap tipus de fressa, però amb una constància indescriptible. Va començar fent edicions de bibliòfil de textos d'autors olotins, després gironins, i finalment de més generals com Edgar Allan Poe, Marià Manent, Salvador Espriu, Jacint Verdaguer, Rainer Maria Rilke i Carles Rahola.
La temàtica de l'obra de Plana és molt variada. Hi ha estudis sobre bibliofília i l'art de la impressió (En defensa de la lletra, Molins de vent); llibres sobre flora imaginària (Botànica onírica, Paratges olotins), i llibres on busca innovar (La nit, de Miquel Martí i Pol; Suit infogràfica, on investiga amb l'ordinador). La seva producció com a gravador també és molt rica i original. Així, són cèlebres els seus retrats femenins (Rostres femenins, Hurís, Cossos). Un capítol a part mereixen les seves obres amb Olot i la Garrotxa com a tema. Entre altres, destaquen Olot, au de tardor, 6 llegendes olotines, La blava festa major d'Olot, El procés d'un bruixot, del Pare Nolasc, etc. I, finalment, també són molt rellevants les obres corals amb textos de diversos autors: El burí i la ploma, Mostrari, amb 33 poetes. Miquel Plana va dirigir també obres de bibliofília, va dissenyar i estampar calendaris, nadales, carpetes de gravats, cartells –com el de la Nit de Santa Llúcia de 1995–, xilografies i va fer moltíssimes il·lustracions. Eren especialment celebrades i populars les seves roses de Sant Jordi i les nadales. La cerimònia d'enterrament es fa avui a les 12 del migdia a Sant Esteve.
D'Olot a la biblioteca estatal i a la Sorbona de París
“Que des d'Olot hagi pogut veure la seva obra exposada a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Sorbona de París, a part de molts altres llocs de Catalunya, crec que és una constatació claríssima de la vàlua d'en Miquel”, afirma Domènec Moli. Ell mateix, de l'obra de Plana, diu que “l'escalfor de les mans d'en Miquel es percep en cada pàgina, en cada gravat, en cada enquadernació”. Per Moli, la producció de Plana s'emmarca en la recerca dels postulats del Renaixement. “Concep el llibre com a religió, com a protagonista artístic, amb una enquadernació acurada, un paper de gran qualitat, amb proporcions i marges estètics, tipografia adequada, il·lustracions amb obra original i un text al servei de l'edició”, indica. I conclou: “És l'obra d'arquitectura literària més complerta i acurada.” Actualment, es poden veure mostres d'obra gràfica de Miquel Plana a l'arxiu comarcal d'Olot i a la biblioteca de l'institut La Garrotxa.