Germans d'armes
Giro d'Itàlia. Joaquim Rodríguez homenatja un any després el seu amic Xavi Tondo amb una victòria que el referma en el lideratge
Fa un any, també en el Giro, els dies posteriors a la pèrdua de Xavi Tondo, Joaquim Rodríguez va buscar amb insistència una victòria que se li va escapar. Fins i tot es va empipar amb Alberto Contador en l'arribada al coll de Macugnaga (27 de maig) perquè aquest li va impedir guanyar l'etapa el dia que més a prop va tenir el triomf.
De vegades, però, la història et concedeix una segona oportunitat.
Rodríguez, en el millor moment de la seva carrera, va sortir amb un llaç negre al mallot rosa per commemorar que feia un any de la mort del seu amic. Després de quatre ports interminables, a l'arribada de Cortina d'Ampezzo, va aprofitar el seu estat de gràcia per alçar els braços i mirar cap al cel amb un somriure còmplice abans de besar el llaç. Ivan Basso, que havia fet tot l'esforç en el grup capdavanter, va mostrar-se en desacord amb la decisió de Purito, que va córrer a la defensiva, de disputar-li la victòria d'etapa. El líder va dirigir-se immediatament al seu rival per mostrar-li el crespó i recordar-li que ahir, per ell, no era un dia qualsevol. Basso no tan sols ho va entendre sinó que el va abraçar efusivament amb un gest d'emoció continguda.
La relació entre Rodríguez i Tondo (tenien pràcticament la mateixa edat) anava molt més enllà de l'àmbit esportiu. La primera gran victòria del ciclista de Valls va arribar en la sisena etapa de la París-Niça del 2010, després d'un atac en els últims quilòmetres en el grup on hi havia les vaques sagrades del ciclisme mundial: Alberto Contador, Samuel Sánchez i Rodríguez mateix. Quan Tondo va tornar a casa i va seure al sofà per gaudir tranquil·lament la gravació d'aquella arribada es va adonar del que havia passat realment: “Sense ell –referint-se a Purito– no hauria pogut guanyar.” El de Parets, tot i ser d'un altre equip i tenir els seus propis interessos, es va dedicar a frenar una vegada i una altra les ànsies del grup per atrapar Tondo. Rodríguez, més tard, no va desmentir aquella versió dels fets: “Prefereixo que guanyi algú que conec que no algú altre.” L'aliança entre tots dos va quedar segellada poc després en la Volta a Catalunya del mateix any on es van repartir els principals honors.
Després del Giro de l'any passat, el ciclista del Katuixa va poder dedicar finalment una gran victòria a Tondo en l'etapa reina de la Dauphiné. Amb tot, fer-ho ahir, un any després del desgraciat accident i fer-ho com a líder del Giro, va permetre a Rodríguez pagar un deute que encara tenia pendent amb el seu subconscient. L'ofrena finalment estava a l'altura de l'amistat entre tots dos.
Tot per decidir
Amb la segona pica que va clavar ahir en el Giro només queden quatre etapes perquè Rodríguez pugui cantar una victòria un milió de vegades més transcendent, esportivament parlant, que la d'ahir, la de la classificació general. Els quatre ports de la primera etapa dolomítica es van pujar a un ritme trepidant, sobretot per l'obcecació del Liquigas d'Ivan Basso. L'equip verd va sotmetre el pilot a una tortura xinesa que va passar factura. Roman Kreuziger (Astana) va treure la bandera blanca en la penúltima pujada i Michele Scarponi (Lampre) va estar a punt de deixar-hi coll i barres per culpa d'una crisi inesperada en els metrs finals del Passo Giau, a 2.236 m d'alçada. Tots els companys de Basso, cremats pel líder sense pietat, van quedar sense esma.
Hesjedal, l'amenaça
El canadenc del Garmin, a 30 segons de Rodríguez, va mostrar una fortalesa imperial en les rampes més dures de l'últim coll i fins i tot va atacar sense manies el català en el descens final cap a Cortina d'Ampezzo. És el perill número 1 per a Purito perquè és un ciclista superior en la lluita contra el rellotge amb vista a la cita final de Milà (31,5 quilòmetres). Basso, l'escalador Domenico Pozzovivo, l'emergent Rigoberto Uran i Scarponi, que va ressuscitar a última hora, queden ara a l'expectativa en la general i obligats a atacar. Rodríguez, sense companys en l'últim port, va actuar en tot moment amb sang freda, però necessita més avantatge respecte de Hesjedal.