Més que una mascota
Una petita mostra al Museu Olímpic recorda l'impacte que fa 20 anys va tenir el Cobi, la imatge dels Jocs que va crear Mariscal
El disseny trencador i el seu ús massiu per al marxandatge i els patrocinadors van marcar una fita
Ara que fa 20 anys de la història d'èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona comencen els actes per commemorar-ho. Seran discrets i de pocs fastos, però hi seran, cosa que es va veure ahir en la petita exposició que es va inaugurar al Museu Olímpic, dedicada al Cobi, la mascota dels Jocs, que va ser, també, més que una mascota. Una icona de la memòria col·lectiva del país, i que la mostra, posada a punt pel despatx de Javier Mariscal, el seu creador, recull en totes les seves diferents i nombroses versions. Un gran panell aplega una multitud d'esbossos, tant del Cobi com de la Petra, la mascota dels Jocs Paralímpics.
En els esbossos s'aprecia com la primera idea de Mariscal parteix d'un gos que mica en mica va variant. Quan el dissenyador va presentar la imatge, el 1988 i després de guanyar un concurs, es va produir un cert rebombori. El disseny, qualificat d'“avantguardista”, va estranyar uns quants. “La polèmica sempre és molt positiva, vaig pensar que començàvem molt bé, era una sorpresa”, va comentar Mariscal. En aquell moment una polèmica política, atiada per unes declaracions del dissenyador, van alimentar el rebuig cap a la imatge. Ben aviat i durant els Jocs, Cobi va passar a ser una mascota entranyable i simpàtica.
Després dels primers esbossos, Mariscal el va anar perfilant i el va adaptar a les seves diferents aplicacions. “Un personatge com aquest necessitava un quant temps”, va afirmar Mariscal, que va dedicar paraules d'agraïment a l'exalcalde Maragall, present a l'acte, i a tot l'equip del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 92 (COOB). “Ens van donar molta confiança i llibertat. Si va ser trencador aquell mamarratxo –referint-se simpàticament al Cobi–, va ser gràcies a un jurat.”
“«No n'has acabat fart?», em pregunta la gent. És impossible, va ser un dels millors regals, em va tocar la loteria, em va ensenyar molt”, va comentar Mariscal. Arran de la tria del seu disseny com a mascota per Barcelona 92 va crear un despatx amb un equip abocat de ple a Cobi. “Havia de ser un personatge amb vida, no un grafisme congelat, havia de ser feliç, donar la benvinguda a la gent”, va afegir, i alhora va recordar que va ser la primera mascota que va aparèixer trista i plorant.
A banda de la qüestió del disseny, hi va haver la difusió massiva de Cobi en els productes de marxandatge i associat als patrocindors. En aquest sentit també va establir un abans i un després. Convertida en una potent eina publicitària i de promoció, el Cobi va resultar tenir moltes més funcions de les que tenia fins aleshores una mascota olímpica.
“És l'única mascota d'uns Jocs que 20 anys després es recorda a tot el món”, va assegurar a aquest diari Josep Miquel Abad, conseller delegat del COOB 92. “Vam demanar als dissenyadors que fossin imaginatius, moderns, que projectessin la imatge de la creativitat de Barcelona”, va recordar.
L'actual regidora d'Esports, Maite Fandos, va evocar la sorpresa que va provocar el Cobi, que “va trencar motllos”, i també la figura de Petra: el primer cop que els Paralímpics tenien una mascota que significava “la normalitat” i “la igualtat”.
Nostàlgics del 92
Després de la inauguració de la mostra dedicada al Cobi i la Petra, es va servir una copeta de cava. Va ser el moment que molts nostàlgics dels Jocs van aprofitar per fer-se fotos i demanar autògrafs a Javier Mariscal. Probablement la millor prova de l'impacte de la mascota que va crear, de l'impacte dels Jocs en la memòria col·lectiva del país. Mariscal ho va exemplificar d'una altra manera, fent el gest amb la mà que per als sordmuts significa el Cobi. D'altres assistents a la inauguració s'acostaven a Pasqual Maragall, per sempre més l'alcalde d'aquella fita olímpica de Barcelona.
Quan es van trobar Mariscal i el conseller delegat del COOB 92, Josep Miquel Abad, es van fondre en una abraçada.D'altres assistents es quedaven mirant les imatges del Cobi, com embruixats pel passat que congregava, i assentien: “Sí, jo crec que ha aguantat el pas del temps.” El pare de la criatura, Mariscal, també ho creu, però evitava efusions nostàlgiques: “No sé què és la nostàlgia.”
Per Mariscal, que també va fer broma dient que el color original del Cobi “era més gitano, no tan claret”, els Jocs van ser un moment “màgic”, que feien bones les paraules de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán sobre Barcelona: “Una ciutat del nord en un país del sud.” L'exposició al Museu Olímpic es podrà veure fins al 2 de setembre.