Fabra, Castellano & Cia

Diumenge passat va morir a l'Alcúdia –el seu poble d'acollida i el nostre– Josep Lluís Bausset, un dels baluards més sòlids del valencianisme històric. Valencianisme apassionat, d'arrel i intenció catalanes. Bausset va viure 101 anys. Un segle llarg que va dedicar a l'ensenyament, la llibertat, el periodisme i el seu país. Quan en va fer cent, la societat civil valenciana més digna li va dedicar un homenatge sentit. Bausset era, sobretot i sobre totes les afiliacions, un home bo. La seva pèrdua ha estat sentida, també, entre la bona gent que el coneixia i el respectava avall i amunt del riu de la Sénia. Ahir es va saber que els seus fills havien rebut uns telegrames de condol d'Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana, i de Serafín Castellano, conseller de Governació. En castellà. Els els van tornar per “haver menyspreat la llengua” que el seu pare “va defensar tota la vida”. Fabra és de Castelló; Castellano, de Benissanó. I donen lliçons de convivència lingüística. Conviure amb ells es fa dur. Humanament dur.