“El valencià és una condició sine qua non per a aprendre anglés al País Valencià”

En absolut, de fet en una comunitat bilingüe com és el País Valencià el valencià és una condició sine qua non per a l'adquisició de l'anglés. El primer que s'hauria de fer seria mirar el resultats de la investigació en l'adquisició de llengües i tenim resultats que ja ens diuen que tenim aprenents bilingües que a l'hora d'aprendre l'anglés mostren una serie d'avantatges que ja han sigut publicats en diferents revistes a escala internacional, però que ací no s'han tingut en compte.

Efectivament, jo he començat la recerca en adults que ja han estat escolaritzats en valencià, ja siga a través de programes d'ensenyament en valencià o els d'immersió lingüística i els hem contrastat amb d'altres que han seguit la seua escolarització en la línia en castellà i els resultats que hem trobat d'una manera molt significativa és que aquells que han estudiat en la línia en valencià mostraven una sèrie d'avantatges davant aquells que havien estudiat en castellà en l'anglés, com per exemple poder avaluar el grau de cortesia d'unes expressions o les justificacions que aportaven a l'hora de justificar i a l'hora d'avaluar si una cosa era apropiada o no al context, aspectes vinculats a la competència educativa. Els alumnes bilingües mostren, en definitiva, una competència metapragmàtica molt més desenvolupada.

Efectivament, la nostra és una investigació absolutament innovadora ja que fins ara s'estudiava la competència multilingüe en general, però no la pragmàtica i el multilingüisme. Aquesta investigació és innovadora i aporta resultats importants ja que no avalua el simple coneixement gramatical o lèxic d'una llengua, sinó que va més enllà i entén la persona multilingüe com aquella capaç de desenvolupar-se en diferents llengües, i comprén molt més que no només la traducció.

Els resultats són molt similars. Els xiquets que són bilingües, quan reben l'anglés com a tercera llengua mostren els mateixos avantatges i les tres llengües interactuen i mostren una competència metapragmàtica major. Nosaltres partim de resultats científics i d'estudis, però realment és prou lògic que com més llegües millor per a l'aprenentatge d'una llengua nova; no té massa sentit que una llengua substituïsca una altra i això és el que sembla que no està massa clar; s'han agafat les llengües com si foren peces de roba i es pogueren combinar igualment amb un poc de valencià, un poc de castellà i un poc d'anglés per aconseguir individus trilingües, però és que això no funciona així, no adquirim les llengües d'aquesta manera, no és igual una llengua majoritària com el castellà, una de minoritària com el castellà i una d'estrangera com l'anglés, ja que cada una té les seues peculiaritats i adquirir-ne una o una altra té una sèrie de condicionants que no podem obviar i el problema és que els estem obviant.

Si les llengües s'equiparen igualment el que trobarem és que la llengua minoritària hi eixirà perdent i la majoritària serà sempre la que guanyarà i l'adquisició de l'anglés no estaria garantit en aquest sistema. Això no és nou i és el que trobem en investigacions que s'estant fent en altres països, la majoritària sempre és la que s'imposa. Però és que aquesta forma de veure la qüestió ja és per si mateixa errònia, el que hem de buscar no és un model trilingüe, sinó xiquets trilingües, que domine tres, quatre, cinc... les llengües que siguen, i per això, cal una reforma de la pedagogia i de la metodologia emprada en l'actualitat en l'ensenyament de llengües i un assessorament científic abans de crear cap pla de promoció de res i allò que és experimental ha d'eixir de la universitat.

No, mai, en cap cas se'ns ha consultat res i nosaltres sí que hem tractat de contactar i comentar tot això, però no ens han demanat assessorament ni res de similar.

No; hi ha maneres ideals d'introduir-lo i en funció de l'edat d'una manera o una altra, el que és palés és que el multilingüisme no s'adquireix a l'escola, s'adquireix a casa o al carrer. Un individu no pot ser multilingüe de 9 a 5, o ho és les 24 hores o no ho és. No podem crear universos ad hoc pensant que així és com funcionen les llengües, perquè no funcionen així.

Absolutament, ja ho he dit adés i, un exemple, no té cap sentit que tombem escultures de Franco i deixem viva la simbologia, com ara que les pel·lícules s'emeten doblades, això només no ajuda, sinó que perpetua l'estatus i el prestigi de la llengua majoritària.

Per a res, al món hi ha, a hores d'ara, 6.909 llengües i tan sols 200 estats, els comptes no ixen. El multilingüisme funciona i cal saber estructurar el sistema perquè siga una realitat, tractar de tenir com a exemple que el monolingüisme és antinatural. Cal que siguem capaços d'emprar les diferents llengües en els seus contextos, sense cap mena de complex i no posar-nos com a espill els models de parlants monolingües.

Per a començar cada realitat és diferent i cada realitat sociolingüística exigeix una adaptació particular, perquè no només importa el sistema educatiu, sinó el conjunt de la societat influeix, però si hem de posar-ne un exemple, sense cap mena de dubte Finlàndia seria un cas digne d'estudi. Els xiquets aprenen suec i finés simètricament sense cap problema i no veuen l'anglés fins als set o huit anys, però la diferència fonamental és la presència i prestigi de l'anglés en aquesta societat.

No és del tot cert; sí que és veritat que són molt reticents a les classes que es fan d'anglés, però és que el que els ensenyen és bàsicament lèxic i gramàtica, no ben bé anglés que és una llengua. És per això que calen noves fórmules que els permeten adquirir amb més facilitat aquesta nova llengua i precisament el que s'està fent hui en aquestes jornades n'és un exemple, els professors que amb noves propostes educatives aconsegueixen resultats molt bons amb els xiquets en la introducció d'una nova llengua.

Segons com se mire, si parlem de nivell gramatical, perquè no es fan classes d'anglés, es fan classes de gramàtica i de vocabulari, hi ha pocs exemples de classes de llengua. Si el que estudiaren fóra anglés, i això s'hauria de fer utilitzant l'anglés, tot seria molt diferent, el nivell de gramàtica i lèxic no és roí, però de competència comunicativa és preocupant. I no és gens sorprenent, perquè la competència comunicativa té quatre components: discursiu, pragmàtic, estratègic i lingüístic, però només s'estudia aquest últim; si tan sols en toquem un 25% no ens han d'estranyar gens els resultats.