Societat

Allau d'ofertes de segona mà per l'aturada de la demanda

La compra de productes reutilitzats disminueix i obliga a rebaixar-ne el preu

Els matalassos i els somiers són les peces que més sortida tenen

La roba i els complements són els que costen més de vendre

Treure diners d'on sigui. Aquesta és la mentalitat que moltes persones tenen actualment a causa de la crisi. Per això, molts veuen les botigues de segona mà com una oportunitat perfecta per vendre tot allò que ja no necessiten i treure'n, a canvi, una suma de diners. Tot i això, aconseguir vendre el producte ja no és ni tan ràpid ni tan fàcil com abans, ja que hi ha una allau molt gran d'oferta, però la demanda ha disminuït.

“Hi ha l'error de pensar que com més crisi, més creixen les vendes a les botigues de segona mà. La realitat és que ens trobem amb molta gent que porta productes per vendre'ls, però la demanda no augmenta. I quan es ven es fa a un preu més baix del que hauria de ser”, afirma Joan Sánchez, responsable de Mercatino, una franquícia italiana de botigues de segona mà ubicada a l'Hospitalet de Llobregat. Una opinió que també comparteix l'encarregat d'Els Encants de Sabadell, Sergi Martino. “Hi ha dies que es ven, però n'hi ha d'altres que no es fa res. Ens trobem, sobretot, que hi ha molta oferta, la gent està desesperada per aconseguir diners i porten molts productes.”

El gènere que més es busca en aquestes botigues són els matalassos i els somiers. “Hi ha molta gent que ve de fora i en instal·lar-se aquí necessiten un matalàs per dormir”, afirma Martino. També els mobles representen una part important de les vendes d'aquestes botigues. “El 30% de la facturació total pertany a mobles; és el que més demanda té”, explica Sánchez. “Tenim molts casos de gent que té pisos buits i compren mobles de segona mà per moblar-los i així poder-los llogar”, comenta Martino. Una situació paradoxal, ja que també són els mobles, els matalassos i els somiers els productes que més es porten a vendre a les botigues de segona mà. “Es donen dos situacions. Per un costat, hi ha molts immigrants que tornen al seu país i llavors necessiten desfer-se del mobiliari i després, també trobem casos de gent jove que perd la feina i ha de deixar el pis on viu. Aquests necessiten vendre els mobles i treure així uns diners”, afirmen tant Sánchez com Martino.

La roba, en canvi, és el gènere que més costa. “Manca cultura de portar roba de segona mà. La gent té molta mania. Fins i tot hi ha peces de roba que tenen l'etiqueta posada i costen de vendre”, afirma Martino. Una pràctica que sí es troba estesa en països veïns com l'Estat francès, Itàlia o Anglaterra. “A Itàlia la roba i els complements representen un 35% de facturació; aquí no arriben al 20%”.

Els electrodomèstics, els llibres, les figueretes o els estris de cuina són els productes que acaben de donar forma a les botigues de segona mà.

LA FRASE

Hi ha molta reticència a portar roba de segona mà, encara que estigui amb l'etiqueta
Joan Sànchez
responsable de mercatino

LA XIFRA

5.000
fitxes
de clients són les que té obertes actualment la botiga Mercatino, a l'Hospitalet de Llobregat.

Preu raonable i bones condicions

Davant d'aquesta allau d'ofertes, els responsables de les botigues de segona mà tenen més feina per destriar quins productes són els més adients. “No som un magatzem on guardar els productes, s'ha d'escollir bé perquè s'han de vendre amb relativa facilitat”, afirma Martino. Per això, no tot s'accepta. Hi ha uns mínims requisits que s'han de complir. “El gènere ha d'estar en bon estat; per exemple, els electrodomèstics han de funcionar correctament. Tampoc podem comprar productes que sabem que després no es vendran”, explica Sánchez. A més, el preu també s'ha d'ajustar a les condicions i a la situació actual. “Interessa vendre barat perquè si no, no es compren els productes. Aquí potser hi ha peces de 1.000 euros que s'ofereixen per 200 euros”, comenta Martino.

I a mesura que passa el temps i no es ven, el preu es va rebaixant. “Cada mes es va reduint una mica; és un acord que fem amb els clients”, explica. Una situació que provoca un descens en els beneficis de les empreses. “ No es compleixen les previsions que teníem, però pensem que estem fent una labor social i ecològica important”, conclou Sánchez.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.