Reportatge
D. Sam Abrams
Ralph Ellison
Un clàssic perillós
L'aparició de l'obra mestra de Ralph Ellison (1914-1994), Un home invisible, en l'impecable versió catalana de Dolors Udina per a Quaderns Crema i per commemorar els 60 anys de la seva publicació, 1952-2012, és un esdeveniment cultural que només es pot qualificar de primera magnitud, sobretot per dos motius: la innegable vàlua de novel·la des de tots els punts de vista i l'esplèndid treball de traducció, que també marca una fita artística i literària.
Tinc la impressió, però, que la importància d'Ellison, la seva novel·la i la versió catalana tan treballada estiguin passant massa de puntetes, pel meu gust. Això sí, han sortit força notes i comentaris a la premsa, però no han ajudat els lectors a fer-se una idea de la talla de l'obra i de la versió catalana. Personalment, amb els anys que fa que són en aquest país, ja estic curat d'espants.
En termes generals, la literatura catalana és massa eurocentrista i, per tant, no coneix la tradició nord-americana a fons. De fet, les nocions que els catalans tenen del conjunt de la literatura dels Estats Units són força deficients. En el fons, encara preval la idea que la literatura nord-americana és una mena subproducte de la literatura anglesa i europea. I, a banda d'aquesta visió reduccionista, també circula una gran quantitat de tòpics risibles.
Per tot això, sovint obres literàries nord-americanes de primera línia passen sense pena ni glòria, en aquest país. Per exemple, només cal citar la bellíssima edició de Digueu-ne son, de Henry Roth, un altre clàssic modern en una versió formidable de Xavier Pàmies per a El Gall, editora que va passar aigües avall, sense cridar gaire l'atenció.
Ralph Ellison era novel·lista, contista, assagista, crític literari i musical, compositor, músic, fotògraf i escultor. Va exercir de professor de literatura nord-americana a moltes universitats de prestigi com ara Bard, Rutgers, Chicago, Yale i Nova York. Va rebre molts premis i distincions, entre els quals caldria destacar el National Book Award for Fiction (1953), la Presidential Medal of Freedom (1969), Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres (1970) i la National Medal of Arts (1985).
En vida, a banda d'una novel·la, Un home invisible, i dos reculls d'assaigs, Shadow and Act (1964) i Going to the Territory (1986), va publicar un munt de contes, assaigs i ressenyes a les pàgines de diverses revistes, a partir del 1937. L'any 1958 va començar a escriure una novel·la nova, que, en morir, va quedar inacabada. Ellison va deixar més de 2.000 pàgines escrites d'aquesta obra. Pòstumament, gràcies sobretot a la feina ingent de la seva dona i col·laboradora, Fanny, va aparèixer un volum que reunia tots els seus assaigs (1995), un llibre de narracions, Flying Home and Other Stories (1996), un recull d'escrits sobre el jazz, Living with Music (2002), i la famosa segona novel·la, Three Days Before the Shooting (2011), reduïda a 1.136 pàgines.
Al capdavall, però, Ellison continua sent reconegut als Estats Units com l'autor d'una sola novel·la, l'obra mestra Un home invisible, una de les grans obres de la literatura nord-americana que ha gaudit d'una gran popularitat, sense alts i baixos. Només cal tenir present el fet que Ellison, entre el 1952 i l'any de la seva mort (1994), va viure sobretot dels drets d'autor que va generar la novel·la!
La literatura nord-americana ha viscut una profunda transformació estètica al llarg dels darrers 40 anys. Fins a la dècada dels anys 70 del segle passat imperaven els valors culturals que nosaltres coneixem com els valors WASP, és a dir, els valors blancs, anglosaxons i protestants (i mascles, hi hem d'afegir). Aquests valors ocupaven la centralitat sense disputa de la literatura nord-americana. I al voltant d'aquest nucli dur no qüestionat s'anaven situant les altres tradicions, les perifèriques de les literatures d'altres comunitats o grups com ara els indis, els jueus, els negres, els hispans, les dones, els gais...
Revolució estètica
A partir del 1970, aproximadament, es va produir una autèntica revolució estètica en el panorama de la literatura nord-americana. Es va generar una veritable inversió tèrmica, perquè les tradicions perifèriques van qüestionar el predomini de la literatura wasp i van acabar revoltant-s'hi i ocupant la centralitat. La literatura wasp va convertir-se en marginal i perifèrica. Al llarg de la seva llarga carrera, un autor com el novel·lista, crític i poeta John Updike va passar de ser tot un paradigma a tota una raresa. Harold Bloom i altres crítics més aviat conservadors han parlat de les “guerres de la cultura” i la “balcanització” de la literatura nord-americana.
Aquests canvis culturals van afectar la recepció de l'obra d'Ellison. És més, estic plenament convençut que la trajectòria intel·lectual i artística de l'autor va quedar profundament marcada i influïda per aquestes tensions internes del seu entorn cultural. En algun moment, cap a mitjan dècada dels 50 del segle passat, Ellison fins i tot va fugir-ne, viatjant per Europa i establint-se una temporada llarga a Roma, on va fer amistat amb el gran narrador, poeta i crític Robert Penn Warren.
La veritat és que l'obra d'Ellison ha tingut una doble recepció als Estats Units. Una doble recepció que l'autor va viure com una qüestió molt problemàtica. En principi, Un home invisible va ser rebuda com una gran novel·la dins la tradició perifèrica de la literatura dels negres als Estats Units, la literatura que després seria anomenada literatura afroamericana. Era cert que Ellison pertanyia a la comunitat negra i que la seva novel·la gira temàticament a l'entorn de la condició de la negritud, però al mateix temps, era igualment cert que aquesta classificació molestava moltíssim l'autor. Justament Ellison s'havia proposat el repte artístic de fer una gran novel·la que anés més enllà de les limitacions racials i ètniques. Ellison s'havia proposat fer una gran novel·la universal sobre la condició humana, evidentment partint de les particularitats de la seva experiència intransferible com a negre als Estats Units, a la primera meitat del segle XX. Ellison, influït per l'existencialisme, volia plantejar la qüestió de la identitat humana i l'encaix entre l'individu i el món que l'envoltava.
Durant la seva època de formació, entre el 1933 i el 1944, Ellison havia volgut conèixer a fons la tradició de la literatura dels negres als Estats Units: els poemes transigents de Phillis Wheatley del segle XVIII, les doloroses cròniques de l'esclavitud de Frederick Douglass del segle XIX, la urbanitat i modernitat d'autors com Langston Hughes del segle XX i la brutalitat reivindicativa de contemporanis seus com Richard Wright. Per Ellison, la literatura negra sempre s'havia autolimitat massa a nivell temàtic i formal.
En algun moment entre el 1933 i el 1936, mentre era a la Universitat, Ellison va descobrir La terra eixorca, de T. S. Eliot. La lectura del poema va canviar radicalment la vida del jove aprenent de músic i escriptor. A través d'Eliot, Ellison va conèixer de prop l'alta modernitat, amb la seva càrrega de complexitat textual, experimentalisme, culturalisme, exigència intel·lectual, universalisme, sofisticació, etcètera. I d'Eliot Ellison va saltar a Joyce, Woolf, Faulkner i altres.
Per Ellison, l'alta modernitat era el cim de la literatura occidental. A partir d'aquí tot estava ben decidit i enfocat. S'havia de desplaçar la tradició literària dels negres dels Estats Units cap al món dels valors humans, intel·lectuals, artístics i culturals de l'alta modernitat. S'havien de superar per sempre les limitacions autoimposades de la literatura negra. S'havien de superar l'estretor de l'herència del naturalisme i el realisme del segle XIX, on la literatura dels negres s'havia quedat encallada. S'havia de superar l'excessiva simplicitat i demagògia per assolir la profunditat, la complexitat i la sofisticació a tots els nivells.
Un home invisible en va ser el resultat. És una obra mestra de la segona generació de l'alta modernitat, tot i que parcialment va ser escrita sota la influència de dos referents del segle XIX, Apunts del subsòl, de Dostoievski, i les novel·les de Henry James. En definitiva, Ellison es va convertir en el James Joyce de la tradició de la literatura afroamericana. A Ulisses (1922) i després a Finnegans Wake (1939), Joyce havia escrit dues obres ambicioses i radicals, que havien amenaçat de posar un límit a les possibilitats de la narrativa occidental. Ellison, amb Un home invisible, també havia amenaçat de tancar la narrativa afroamericana.
Encara avui, Un home invisible no ha estat superada i constitueix el llistó contra el qual es mesuren tots els narradors afroamericans, els agradi o no. Dit d'una altra manera, Ellison i la seva novel·la són la font de l'angoixa de la influència que pateixen molts narradors afroamericans. Ellison va ser i és un estímul i un perill per a autors de la talla de James Baldwin, Alice Walker, Ismael Reed i Toni Morrison. Per aquest motiu, molts autors afroamericans s'han queixat d'Ellison i l'han criticat més enllà del que seria comprensible.
Un valor central
Amb el canvi de model literari que es va imposar a partir dels anys 70 del segle passat, Ellison va deixar de ser senzillament un autor genial dins la tradició afroamericana i va esdevenir un valor central en el cànon literari dels Estats Units. Durant l'últim quart de segle de la seva vida, Ellison va poder veure el seu somni realitzat doblement. Per una banda, encara va poder veure com la literatura afroamericana sortia de la marginalitat. Va poder veure com Toni Morrison rebia el premi Nobel de Literatura, l'any 1993.
I, de l'altra banda, va poder veure Un home invisible reconeguda com una de les grans novel·les de la literatura nord-americana i la literatura universal. Es va situar al costat de narradors com ara Saul Bellow i Vladimir Nabokov. Va arribar a ser un estímul i un perill dins i fora dels paràmetres generals de la literatura nord-americana. Ara la seva obra desembarca a Catalunya de la millor manera possible: amb un gran editor i una gran traductora. Desitjo que signifiqui un estímul i un perill per a molts autors i lectors.