Tres premis a l'esforç

La sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi de Girona estava ahir tan plena que uns quants assistents van haver de seguir els parlaments de peu, d'esquenes a les pintures d'Ignasi Esteve i les escultures de Mercè Ibarz que s'hi exposen en “un itinerari una mica misteriós”, tal com el va descriure Maguí Noguer, directora de la fundació. La sala estava plena d'amics dels tres guardonats en la 7a edició dels Premis Fundació Valvi, entre els quals uns quants ripollesos que van acompanyar Florenci Crivillé –l'ànima del Museu Etnogràfic de Ripoll–, incloent-hi el delegat del govern de la Generalitat, Eudald Casadesús. Com va remarcar el president de la Fundació Valvi, Joaquim Vidal, els premiats tenen també uns quants amics entre els membres del consell editorial de la fundació, que emet el veredicte: “Però, evidentment, no els hem premiat per això, sinó pel seu esforç, per la seva tenacitat i perquè són uns pencaires, que és el que ara necessita aquest país.”

L'escultor Bonaventura Anson va precedir el lliurament dels premis, amb una explicació de les tres escultures que ha creat per als tres guardonats: una al·legoria vegetal sobre la vida nova que brota del tronc decrèpit, per al naturalista i especialista en el llop Josep Maria Massip, premi Joaquim Codina a la preservació del patrimoni natural; un antic mànec d'eina ben protegit, com ho ha estat durant la llarga dècada del seu tancament al públic la col·lecció de l'Etnogràfic de Ripoll, gràcies a Crivillé, premi Joan Saqués a la defensa del patrimoni cultural, i una barra d'ase com la que va utilitzar Caín per matar Abel, per recordar la maledicció de les armes i simbolitzar el premi Salvador Sunyer i Aimeric –lliurat per ell mateix– al president de Fotògrafs per la Pau, Miquel Ruiz, pel seu treball humanitari a Bòsnia, Sri Lanka, Libèria, etc.

Tres bons amics dels premiats es van encarregar de glossar els seus mèrits: Ernest Costa va parlar de Massip, de la seva passió pel treball de camp i el seu caràcter compromès i dialogant. Miquel Sitjar es va referir a la figura pacífica, amable i treballadora de Crivillé i va recordar també el seu gran coneixement de l'obra de Martí i Pol i de la poesia catalana en general. I Josep Valls va lloar el caràcter indòmit i generós de Ruiz, que fa 19 anys que és al capdavant de Fotògrafs per la Pau. Ruiz, irreductible, va aprofitar l'ocasió per intentar engrescar “algun editor” –i ho va dir mentre mirava Quim Curbet– per publicar en català un llibre sobre els records dels nens i nenes que van viure la guerra de Bòsnia.