Menys granges però més grans

El nombre d'explotacions de vaques de llet a les comarques gironines ha baixat espectacularment en els últims onze anys. Segons les dades elaborades per l'Observatori de la Llet que ha fet públiques aquests darrers dies el Departament d'Agricultura, a la demarcació, en onze anys han desaparegut un total de 480 explotacions (el 2000 hi havia 827 explotacions i l'any passat se n'havien comptabilitzat 347, un 58% menys –en aquestes dades s'hi han comptabilitzat totes les granges de la Cerdanya–). Això no vol dir que el sector gironí de la llet hagi perdut competitivitat, ja que les explotacions que encara queden són molt més grans i això ha comportat que la quota lletera s'hagi més o menys mantingut aquests últims anys. És una producció que tant el sector com l'administració mantenen tot i que el consum de llet ha baixat, la producció llet a Catalunya és deficitària i es compensa “amb llet que entra de França”.

Si bé podria semblar que per la radiografia que es fa del sector les granges viuen bé, res més lluny de la realitat, segons s'asseguren els sindicats agraris Unió de Pagesos, JARC i Asaja Barcelona. Les matèries primeres s'han encarit molt, el gasoil i l'electricitat és més car que mai i la llet que entra de l'Estat francès “ho fa a preu molt i molt baix perquè tenen excedents i abans de llençar-la s'estimen més vendre la llet que els sobra a qualsevol preu a la indústria espanyola i això provoca que el sector gironí no hi pugui competir i que també hagi de vendre la llet a preus molt baixos”. Si a això s'hi afegeix que “les marques blanques han deixat la llet per terra, tant la qualitat com el preu” perquè “és un producte que serveix de reclam per les cadenes de distribució” és pot entendre que el sector viu “un dels pitjors moments de la seva història”, segons conclouen fonts dels sindicats Asaja, JARC i Unió de Pagesos. “A l'Estat espanyol hi ha les marques blanques més barates d'Europa”, assegura Marc Xifra, representant de la Unió de Pagesos.

Albert Puigdemont, membre de JARC, explica que les matèries primeres s'han encarit perquè la proteïna bàsica que prové de l'Argentina ha apujat molt de preu i hi ha més demanda per comprar blat de moro i l'ordi a Europa, que té una producció limitada i el preu també està pujant molt. “Hi ha esperances que l'any vinent això se solucioni perquè amb la nova llei de Benestar Animal que afecta les granges de porcs, moltes explotacions tancaran i baixarà la demanda de cereals”, va assegurar.

Per donar sortida al sector, el director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, Domènec Vila aconsella que els pagesos s'agrupin i pactin amb la indústria per aconseguir un millor preu de la llet o que s'involucrin en el procés industrial i creïn la seva pròpia marca, de manera que seran ells qui decidiran els preus del mercat sense dependre ni de les indústries lleteres ni de les empreses distribuïdores. Per Vila, també es poden crear oportunitats si es dediquen a fabricar productes de valor afegit com formatges o mantega. També és d'aquest parer Albert Puigdemont, membre d'ATO Natura, una empresa “que fa un producte diferenciat i que està formada per sis explotacions gironines i una de Lleida”. “La sortida dels pagesos és treballar conjuntament per vendre la llet a la indústria o bé arribar al consumidor directament”. Puigdemont i Xifra també creuen que fer productes de valor afegit és una altra sortida per al sector.